20.1.10

Comerços i paternalismes

És fàcil saber que aquestes paraules de Fernández Díaz que recull Factual tenen molta raó.
Los comercios de inmigrantes incumplen las normativas laborales, de horarios, fiscales, sanidad e higiene y suponen en muchas ocasiones competencia desleal para el gobierno del barrio.
I que els problemes relacionats amb la immigració tenen molt a veure amb aquests problemes, amb el diferent tracte dels ciutadans davant la llei. Per això deia que els relacionats amb la immigració són problemes de drets ciutadans més que de drets humans. El perillós error seria creure que això és culpa dels inmigrants i no del paternalisme amb el que se'ls tracta moltes vegades. Paternalisme que fa que els paquis o els xinos no siguin multats quan se salten la llei d'horaris comercials i el nostre estimat bàrman ens hagi de fer fora molt abans del que voldriem perquè a ell sí que vindràn a exigir-li explicacions.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Però es que si "deia" i quan cliko em trobo amb el pagament -cosa que em sembla perfecte, només faltaria-no hi ha manera d'analitzar amb prou informació l'escrit. Si vols me l'envies per email. Em faria il.lusió llegir-lo, però no tinc dinerets....saludus

noctas@hotmail.com

Ferran Caballero ha dit...

Noctas,

gràcies per l'interès, però sent de pagament no puc enviar-te l'article... em sap greu. De totes maneres l'articulet aquest s'ha d'entendre sense haver llegit l'altre, i si no és fallo meu. Només ho vaig posar perquè és una cosa que havia dit a l'altre article, però no hi deia gaire més del què dic aquí. I ja sé que és poc, que és molt menys del què cal dir, però és que em sembla que després de la polèmica de Vic hem de recentrar el problema en les qüestions de la ciutadania i no de l'acollida humanitaria. A l'article linkava aquest article de Sartori que aquí (http://filosoficament.blogspot.com/2010/01/el-islam-de-giovanni-sartori.html) ha traduit el Cristian Palazzi. El linkava no perquè hi estigui més o menys d'acord sinó perquè em sembla que és cap a aquests termes que cal reconduir la discusió.

Abraçades,

Noctas ha dit...

En fi crack, comprenc perfectament que no puguis enviar l'article. O és de pagament per tots o no ho és per ningú. Ho comprenc. En tot cas molta sort i èxit en aquesta etapa a factual...saludus!

claudio ha dit...

Un caso que conozco de primera mano. Supermercado en el Einxample, dueño pakistaní.
Crisis económica, caída de ventas.
Reduce la superficie PARA CUMPLIR LA NORMATIVA y así puede abrir a diario hasta las 24h. y también los domingos.
En un día festivo factura el doble que en uno laborable.
Este señor llegó hace nueve años y es el cuarto super que abre, amén de adaptarse a las costumbres y aprender el idioma(s).

¿Seguro que los españolitos (o catalanet, aquí tampoca hay fet diferencial) en paro, viviendo de los padres, el paro y quejándose no podróan hacer otro tanto?
Francamente, yo, al camarero que me echa fuera con la excusa de la normativa, no me lo creo. Sencillamente no quiere trabajar más, es un europeo acostmbrado al balneario y no quiere pencar más. Que le zurzan. Tant de bo ocupe ptonto su lugar un inmigrante con ganas de trabajar.
¿O no es esto la meritocrácia?

Ferran Caballero ha dit...

Claudio,

claro, es que hay mucha gente que se queja por vicio y porque es más fácil que trabajar más.
Pero como es inevitable entrar a los casos porque de eso se trata hoy, le diré que al lado de mi casa hay un "chino" y un "paqui" donde suelo comprar coca-colas belgas cuando me quedo sin y los supermercados ya han cerrado. Digamos que en seguida se ven las condiciones higiénicas del local. Y resulta que tengo familiares que se dedican a la carnicería, en un mercado. Y lo mismo, en seguida se ven las condiciones higiénicas del local. Y no le quiero contar los ridículos problemas que tienen mis familiares cuando les visita un inspector. Y no me quiero creer que un inspector no vea las cucarachas que yo veo en los "chinos" de los que le hablo.
Ya digo, casos y casos hay. Pero me parece que es evidente que en estas cuestiones la ley no es igual para todos. Y mientras la ley sea la que es, habrá que esperar que sea igual para todos. No creo, por decirlo así, que sirva para nada bueno el gastar nuestra tolerancia en estas cuestiones que deberían ser menores pero que, en ciertos barrios, no se viven como tales sino como injustas discriminaciones.

abrazos,