7.12.09

Contra la igualtat d'oportunitats

L'any 2006, el govern francès va aprovar una llei que, amb l’objectiu de lluitar contra la discriminació en el procés de selecció de les empreses, obliga les que tenen més de 50 treballadors a recollir currículums sense dades personals. És habitual que moltes empreses rebutgin d’entrada alguns dels aspirants segons el seu cognom o la seva adreça de residència. La llei, que hauria de servir per evitar que aquest procés de selecció perpetuï les diferències socials i per millorar les possibilitats de progrés dels més desafavorits, no s’ha fet mai efectiva per manca d’una reglamentació concreta. Malgrat la viabilitat de la llei sembla molt més que dubtosa, ja que en algún moment del procés l’empresa haurà de saber a qui està contractant, la seva simple existència posa sobre la taula el debat de fons sobre si una llei d’aquest tipus és o no desitjable.

La llei intenta promoure la igualtat d’oportunitats i lluitar, al mateix temps, contra el que semblen ser les seves principals amenaces. D’una banda, l’exclusió dels més desafavorits per la loteria biològica dels millors llocs de treball en la societat i, de l’altra, el que sembla ser el principal culpable d’aquest fet: la diferència d’interessos aparentment irreconciliable entre els empresaris que persegueixen el seu interès privat i egoista i el govern encarregat de promoure la justícia social.

La persecució de la igualtat d’oportunitats passa per ser una de les responsabilitats fonamentals del govern democràtic liberal, que es troba genèticament encaminat a la construcció d’una societat sense classes o, dit d’una altra manera, d’una societat on estigui garantit el moviment de l’ascensor social. Així, contra les diferències que imposa l’atzar biològic del naixement, l’Estat s’ha d’encarregar de promoure una igualtat en el tracte, en l’educació i en els drets dels ciutadans que garanteixi una justa igualtat civil. Una igualtat que garanteixi que tothom, independentment de la seva raça, religió, sexe o preferència sexual, pugui aspirar a ocupar els mateixos llocs en la societat. Més enllà dels problemes i malentesos que aquest principi ha generat en la pràctica i que són ja evidents en àmbits com l’educació, on sovint la igualtat en l’accés s’ha confós amb la igualtat en el resultat, aquest principi és en realitat incapaç de rebaixar la importància social de les capacitats innates. Qualitats tals com les capacitats intel·lectuals o els talents naturals de cadascú, tan innates com el color de la pell o el sexe, per força han de ser considerades com a fonamentals en l’accés als llocs de treball. Han de ser-ho, no per imperatiu ètic sinó perquè d’aquestes depèn en bona mesura l’èxit de l’empresa.

Així s’entén que, potser per lluitar contra els seus propis prejudicis, conscients que en molts casos aquests es poden girar en contra de l’interès en contractar els més ben capacitats pel càrrec, unes cincuanta empreses hagin decidit sumar-se de forma experimental i per un període de 6 mesos a la iniciativa de recollir currículums anònims. Aquesta deicisó voluntaria corregeix la idea de tots aquells que consideren irreconciables els interessos egoistes de l’empresari, capitalista sense escrúpols, i de l’igualitarista govern republicà, d’aquells que en nom de la igualtat estàn disposats a matar l’eficacia a cops de quota. Perquè la societat decent, l’autèntica societat liberal és aquella on l’interès públic i el privat es troben reconciliats. Això es produeix quan cadascú fa la seva feina i la fa el millor possible. Això es dóna quan el govern es manté al marge de les decisions de l’empresari -sempre que aquestes no persegueixin la destrucció del bé comú sinó a la seva promoció a través de l’excel·lència en el treball- i es dedica a promoure la igualtat social en allò que és de la seva competència i on sempre té molta feina a fer per promoure que els joves es formin en un ambient social i familiar sa que els ajudi a desplegar les seves capacitats innates cap a allò en que millor puguin servir-se a ells mateixos i a la societat.


1 comentari:

U.Q.V. ha dit...

A l'inici del tercer paràgraf, l'ús del terme "persecució" genera uns instants de confusió. Després s'aclareix, però d'entrada fa ballar el cap.
Salutacions