21.11.09

Deplorable vulgaritat

L'endemà passat els del dematí anaven plens del consell de guerra sumaríssim i l'afusellament d'aquell capità i un altre que l'havia secundat. Ens vam reunir a l'antre del diplodocus en sessió permanent; calia fer-ne una de sonada, apoderar-nos de la universitat, proclamar-hi la república. Hi hagué unes discussions acalorades sobre quina bandera havíem d'hissar-hi; cada grup volia la seva i era formidable com cada un d'aquells grups i grupets podia tenir bandera pròpia, qui negra, qui roja, qui roja i negra, qui roja i verda, què sé jo. Recordo que en un cert moment tu vas donar un cop de puny a la taula i vas proposar la del Belutxistan:
- Que com que ningú no la coneix -vas dir- no molestarà ningú. D'altra banda -vas afegir-, donada la nostra idiosincràcia, és evident que si fóssim al Belutxistan hissaríem la catalana; però trobant-nos com ens trobem a Catalunya seria, pel que es veu, d'una vulgaritat deplorable.
-
Joan Sales. Incerta Glòria
.