11.11.09

De llistes electorals

"Els elogis pronunciats sobre els altres es toleren només fins el punt que cadascú també creu ser capaç de realitzar alguna de les coses que sent; i a allò que els sobrepassa, per enveja, no hi dónen crèdit"

Pericles. Oració Fúnebre
Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès

Els recents casos de corrupció, el malestar que provoquen amb l'actual funcionament de la política i la conseqüent recerca de solucions totals han portat la reivindicació de les llistes obertes al centre del debat mediàtic. Aquestes passen avui en dia per ser el millor mètode per lluitar contra la corrupció, però aquesta és només una defensa precipitada, falaç, ad hoc i circumstancial, celebrada perquè sembla que tota excusa és bona per defensar una causa noble. La defensa habitual és que el sistema de llistes obertes promou l'excel·lència, i es basa en els supòsits, certs però insuficients, que l'excel·lència és millor que la mediocritat i que el sistema de llistes tancades no garanteix que la primera imperi sobre la segona. Aquests supòsits són manifestament insuficients per explicar per què en un sistema de llistes obertes l'excel·lència seria millor valorada que la mediocritat. Es creu que els electors estàn més capacitats per reconèixer els millors que no pas els caps de llista, però a tothom que tingui un criteri més o menys clar de qui són els millors en l'escenari actual per força li ha de semblar increïble que la majoria dels votants hagin promocionat la mediocritat. Res fa pensar que en un sistema de llistes obertes els mateixos votants seràn capaços de reconèixer l'excel·lència i donar-hi el seu suport. Comparteixo per tant amb Montilla i Pericles el meu escepticisme respecte de la capacitat de les llistes tancades per fer pujar el nivell dels nostres parlaments, perquè em sembla evident que per sobre del coneixement i la prudència, els homes tendim a admirar qualitats que, com el carisma i la capacitat retòrica, no són necessariament les millors per l'exercici del govern.
.

6 comentaris:

Pedro ha dit...

No sé si els electors són capaços de conèixer qui són els millors, però com bé diu Antoni Castells les llistes obertes permetrien que els electors almenys coneguessin (ni que fos de nom) algun dels 135 diputats que formen el parlament.

Marc Guinjoan ha dit...

Completament d'acord, Ferran.
Hi ha alguns senyals que em menen a la mateixa conclusió que tu.
L'adopció de llistes obertes no faria més que complicar el sistema electoral. L'estat espanyol (i Catalunya i la resta de CCAA incloses) disposa actualment d'un dels dos únics sistemes electorals amb llistes tancades d'Europa. L'altre és Portugal. No cal dir per què és en aquests dos països on hi ha aquest sistema i per què això no passa a Dinamarca i Noruega, posem pel cas.. El nivell educatiu, la implicació en política i organitzacions socials, i l'interès per la política a Catalunya és dels més baixos d'Europa (lamentablement en aquets cas no tenim un fet diferencial...). Complicar més el sistema no crec que aporti res.
Evidentment respondre a la pregunta de si les llistes obertes incrementarien la participació a les eleccions al parlament català és un contrafàctic que no podem resoldre (coneixem quina és la participació amb llistes tancades però no quina és amb llistes obertes). En tot cas però podem agafar el cas de les eleccions al Senat espanyol on, malgrat haver-hi llistes obertes, la cosa no només no canvia en relació al Congrés, sinó que més aviat és una demostració de com de malament pot funcionar el sistema: els votants ni coneixen els candidats, ni saben quants vots han d'emetre!

A parer meu les llistes obertes han estat mitificades per una part de les elits del país amb la clara complicitat dels mitjans de comunicació. S'ha opinat molt sobre aquest tema, malgrat que la majoria de la gent que ho ha fet no sabia el que es feia.
Amb tota la modèstia possible però francament: no s'han escoltat les veus que entenen sobre aquests temes i s'han realitzat uns judicis de valors excessivament prematurs i amb poc coneixement de causa!

Ferran Caballero ha dit...

Pere,

jo crec que si els ciutadans no coneixen el nom dels seus parlamentaris no és perquè aquests noms estiguin amagats, sinó perquè els electors no hi tenen interès. El que també crec és que tenen bons motius per no perdre-hi el temps i que un d'aquests motius és que amb les llistes tancades i la disciplina de vot tan els és qui sigui el diputat nºX del Partit Tal.

Marc,

sóc escèptic respecte les llistes obertes i estic més aviat segur que aquestes llistes no serveixen millor que les tancades la causa de l'excel·lència. De totes maneres l'exemple del Senat no sé fins a quin punt és rellevant perquè el Senat és considerat inútil i pràcticament inexistent. Així és normal que no coneguin els candidats i s'entén el poc interès que ténen en saber com funciona la llista oberta al Senat i el poc interès que semblen tenir les administracions per fer conèixer candidats i procediments.

Gràcies pels comentaris,

salutacions

"el Primo" ha dit...

A la columna de la dreta, veig que has posat els retrats de la Margaret, el Ronald i el Karol Jozef. T'has deixat l'Augusto.

pedro ha dit...

Ferran, jo estic d'acord amb tu, però el que és innegable és que l'índex de coneixement dels alcaldes és més gran que els diputats, i el motiu és, en gran part, la proximitat.

Ferran Caballero ha dit...

Pedro,

tens raó, l'índex de coneixement dels alcaldes és més gran que la dels diputats, però no sé si el motiu és la proximitat. Jo conec l'alcalde de Nova York, el de París i l'alcaldessa de Madrid i no són més propers a mi que els diputats al Parlament de Catalunya...