4.11.09

Corruptes

Quan encara els era permès parlar de la naturalesa humana, van ser molts els filòsofs que assenyalaven la corrupció com una de les característiques naturals de l'home. Des del manyà que factura sense IVA fins el regidor d'urbaisme més voraç, passant per qui trobant una cartera carregada de bitllets prefereix no tornar-la, es pot esperar dels homes que actuïn en benefici propi segons les seves circumstàncies i possibilitats. O, dit d'una altra manera; davant d'un terreny per recalificar, davant d'una cartera carregada de bitllets o davant la factura d'una petita reparació a casa, és d'esperar l'aparició d'un home disposat a treure profit de la situació de manera ni estricament moral ni estrictament legal. A ningú va servir aquesta constatació per defensar la passivitat davant la corrupció. Ans el contrari, aquesta simplement servia per entendre que qualsevol règim polític imaginable hauria de prendre en consideració la seva existència si pretenia combatre-la de la millor manera possible. Com servia també per entendre que molt més inquietant que la seva existència era la promesa de la seva total desaparició, perquè els més grans perills que ha conegut la societat humana sorgeixen de la convicció que tan en l'home com en la ciutat tot està per fer i tot és possible.
,

6 comentaris:

rA ha dit...

Totalment d'acord. Com a economista veig la corrupció com el resultat d'un simple anàlisi de cost i benefici. No es tracta de titllar els polítics de bandarres i prou. El que hem de fer es canviar les oportunitats i els incentius dels càrrecs públics.

Anònim ha dit...

"els més grans perills que ha conegut la societat humana sorgeixen de la convicció que tan en l'home com en la ciutat tot està per fer i tot és possible"

Caram! I com ho demostra vostè això? Què entenem per "perills que sorgeixen d'una convicció"?
Formulació estranya, en tot cas.

Ferran Caballero ha dit...

Es diuen nazisme i comunisme. Diria que sobretot aquest segon parteix de la convicció que canviant la societat humana es pot canviar la naturalesa dels homes deslliurant-la de tot mal. Aquests són perills que sorgeixen d'una convicció.

Quim ha dit...

Ferran, no crec pas que es pugui parlar tan alegrament de la Naturalesa Humana. Jo, al menys, sóc reticent a fer generalitzacions a partir d'exemples particulars. Ni crec que l'home sigui bo per naturalesa, ni que siguem llops que ens mengem entre nosaltres. El que sí que tinc clar és que hi ha societats en què el mal té més recorregut que en d'altres.

Gregorio Luri ha dit...

Ho vulgui o no, don Ferran, assumeixo la responsabilitat de pujar-lo sobre les meves esquenes i donar-li una volta entusiasta al "ruedo".
Te vostè a la seva disposició les meves dues orelles i els meus dos ulls, que li garanteixen la seva fidelitat lectora.

Ferran Caballero ha dit...

Quim,

jo tampoc crec que la naturalesa humana sigui un tema a parlar alegrement. Però crec que se'n pot parlar i que s'ha de fer.

Gregorio,

... gràcies, gràcies. Un honor