7.10.09

Indefensa llibertat

"Hay que cantar en la Plaza de los Paredones pero vivir en Miami"

Juan Abreu. Emanaciones

El discurs de Robbins sobre 1984 i la seva actualitat pot ser no més que una simple anècdota. El problema problema de fons al que apunta és la precarietat de l'actual discurs sobre la llibertat. La resposta que cal esperar d'aquest discurs davant les confusions més o menys innocents de Robbins és que encara no hi ha càmeres a casa o que no hi ha encara tantes càmeres al carrer. El problema de Robbins seria únicament el d'exagerar i, per tant, molt menys greu com més conscients fóssim que, en definitiva, només es tracta de la promoció d'un espectacle teatral.
Els discursos en defensa de la democràcia liberal coincideixen a l'afirmar que els problemes de Xina, Cuba o Corea del nord són problemes de llibertat. El que allí passa, se'ns diu, és que "hi falten llibertats" o, en cas extrem, que "no hi ha llibertat". Però aquesta expressió és incompatible amb el concepte de llibertat a l'ús d'aquests discursos. El màxim que aquests discursos poden afirmar sense contradicció flagrant és que hi ha coses que als països democràtics es poden fer i a Cuba no. La diferència que aquesta afirmació apunta trobaria la seva màxima expressió en una Cuba on no fos permès res del que aquí estigués prohibit. Però fins i tot en aquest cas s'imposa com una evidència que també en un aquí democràtic hi ha coses prohibides. En conseqüència, el màxim que es pot dir és que a Cuba hi ha menys llibertats que als Estats Units o, en definitiva, que la diferència entre dictadura i democràcia és qüestió de grau.
Si la diferència entre dictadura i democràcia és una qüestió de grau en la represió de la llibertat, una dictadura que permetés el consum de drogues, els matrimonis homosexuals l'abortament i l'eutanàsia hauria de ser, en conseqüència, confosa amb la més avançada de les democràcies. De fet, una dictadura aital fàcilment passaria per ser el més liberal de tots els règims polítics coneguts per l'home. Un concepte de llibertat política incapaç de fer explícita la diferència de naturalesa d'aquests dos règims em sembla totalment inadequat per pensar els problemes fonamentals de la política.
.

5 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

H ha llibertat (per soposat, sempre relativa)en els sistemes capaços de produir personatges com en Robbins, amb tan extraordinària clarividència política.
Per cert... no han de ser tant dolents aquests sistemes si produeixen personatges d'aquesta noblesa.

"el Primo" ha dit...

La diferència entre democràcia i dictadura és la forma d'escollir el govern. En el primer cas s'escull per sufragi universal, i en el segon cas l'escull un grup reduït de persones. És correcte el que vostè diu que una dictadura no implica necessàriament restricció de llibertats, ni la democràcia ha de garantir necessàriament més llibertats que la dictadura. Per exemple, a la Xina es restringeix la llibertat d'expressió amb finalitats polítiques, és cert. Però en el món occidental també es restringeix la llibertat d'expressió, entre altres mètodes per mitjà del copyright, que és el dret d'un individu de censurar la comunicació entre tercers. Etc.

Ferran Caballero ha dit...

"el Primo"

Jo no dic que una dictadura no impliqui necessariament una restricció de llibertats. Dic, això sí, que si la llibertat és entesa en el sentit corrent, en el sentit d'alguna cosa així com "no-restricció", aleshores la democràcia no és necessariament més liberal que la dictadura. A mi això d'entrada em sembla un absurd, i és per això que crec que aquesta manera de parlar de la llibertat és inadequada. En el cas de la llibertat d'expressió és clar; la llibertat d'expressió és una llibertat política i, com a tal, inclou els seus límits en la pròpia definició. No crec que la definició del copyright com el dret d'un individu de censurar la comunicació entre tercers sigui adequada, tampoc.

"el Primo" ha dit...

Ah, vale! Em pensava que deies una cosa que tenia sentit. T'he malinterpretat.

Alan Smithee ha dit...

Crec que el no es pot és elevar la llibertat a l'absurd amb arguments del tipus: em limiten la llibertat, ja que, no em deixe el meu veí fer servir el seu cotxe sense demanar-li.