3.10.09

1984


Explicava Tim Robbins que van ser les mentides de l'administració Bush, la Guerra de l'Irak i els escàndols de les presons de Guantànamo i Abu Grahib que el van dur a rellegir i portar als teatres de tot el món el 1984 de George Orwell. No cal dir que tota excusa és bona per rellegir una obra mestra, però és important recordar que això no implica que tota relectura sigui una relectura encertada, ni tota representació una representació fidel. De fet, el més digne de l'obra original que sembla haver aconseguit Robbins és l'eficacia de la maquinària de propaganda, que l'actor americà domina amb unes arts pròpies del Gran Germà que Orwell denunciava amb brillant rotunditat.
La relectura de Robbins el porta, per exemple, a creure que l'obra és més real ara que quan va ser escrita i, encara que a la llum d'una lectura força limitada de l'obra d'Orwell es faci evident que els règims totalitaris actuals disposen de millor tecnologia que els de l'any 1948, ni la més limitada de les lectures ens impediria veure que aquest totalitarisme no és la realitat de les societats democràtiques on Robbins denuncia l'ús de la tecnologia. Si, com sembla evident, en els llibres 1984 i La rebel·lió dels animals hi ha implícita una defensa de la superioritat de la democràcia sobre el totalitarisme, és com a mínim tràgic que als ulls de Robbins l'actualitat de l'obra es faci més evident en els estats conservadors dels Estats Units que a la República Democràtica de Corea del Nord o a la República Popular de la Xina, on les càmeres sí que hi són per controlar els actes d'aquells que "pensen diferent", on l'obra, segons l'autor, va agradar molt i on no es coneix que la representació anés seguida de res semblant a debat amb el públic com passava als estats republicans.
George Orwell va veure molt millor que la majoria dels seus contemporanis i dels nostres la radical diferència de natura entre un país democràtic i un estat totalitari. Qualsevol reflexió sobre l'ús que es fa de les càmeres de videovigilància en països democràtics que agafant la seva obra com a excusa no parteixi d'aquesta simple constatació no només és inútil i ridícula sinó embrutidora, cínica i covarda.

Article publicat a El Matí.cat

17 comentaris:

Tals ha dit...

Boníssima!!!!

Toni Rodon ha dit...

Ferran,

Una curiositat: d'on l'has treta la foto? I de quan és?

Gràcies!

Pd/ És que em sona haver-la vist a algun lloc i no recordo a on... :S

Ferran Caballero ha dit...

Toni,

la foto la vaig veure a un llibre de Banksy, però aquesta que he penjat l'he trobat a la seva pàgina web, a l'apartat Shop, a una postal que diu "Greetings from London".

Salutacions!

Quim ha dit...

hola ferran, aquesta comparació entre Corea del Nord i alguns estats conservadors d'EUA pel que fa a l'actualitat de l'obra d'Orwell, la verbalitza Robbins o és només una interpretació psicològica que fas tu de la seva mirada? dic això perquè no llegeixo la vanguardia i en els links que has posat no ho he sabut trobar. Gràcies

"el Primo" ha dit...

Vaig llegir la novel·la 1984 fa molts anys, i crec que puc dir sense por de contradir-me que mai més n'he trobat cap altra de tan dolenta. Pobre Orwell, era un negat per l'escriptura.

Ferran Caballero ha dit...

Quim,

la comparació la faig jo. El que diu Robbins és que l'obra és ara de més actualitat que quan va ser escrita i per exemplificar-ho he vist que només utilitza com exemple els EUA i no parla ni de Korea del Nord ni de la Xina, ni de Cuba ni de...
El que em sembla greu és precisament que no faci la comparació.

Ferran Caballero ha dit...

"El primo",

jo també vaig llegir l'obra fa uns quants anys. Espero que si no n'has trobat mai cap altra de tan dolenta sigui perquè només llegeixes obres del Cànon Occidental.

Quim ha dit...

Ferran,
em sembla molt bé que tu facis comparacions però aleshores no les atribueixis als ulls de Robbins, pobre. Quan l'esperit crític, desmitificador, sempre va en la mateixa direcció arriba un moment que deixa de ser creïble perquè el lector té la sensació que aquest esperit crític es posa al servei d'una ideologia molt concreta. Et llegeixo sempre i continuaré fent-ho però sento dir-te que aquest escrit em sembla molt forçat, massa inclús. Potser Robbins parla dels EUA i no de Corea perquè els EUA, amb les seves contradiccions, són el seu país, el seu problema i això no significa en absolut que sigui condescendent amb els règims totalitaris, com sembla que es desprèn del teu article. Una abraçada

lola ha dit...

Home, no denunciar ja és d'una condescendència inacceptable pel que fa als règims totalitaris.

El que volia recordar, però, és al mateix Robbins (com actor m'agrada molt) no fa pas gaire, negant-se, a Madrid, tot digne, a saludar Ruiz
Gallardón. Els de la "ceja" li devien haver xivat la consigna, "és un fatxa", i ell doncs se la va creure, seguint l'estela de la magnífica capacitat de sutilesa en l'anàlisi política que mostren els que tenen "barra lliure" per a parlar-ne en públic, és a dir els artistes.

Ferran Caballero ha dit...

Quim,

el que jo dic és que 1984 no és una novel·la d'actualitat als EUA, que són un règim democràtic on les tecnologies de la informació no estàn al servei del control de la seva població i que, en canvi, 1984 és preocupantment semblant a la Xina, per exemple. Jo no he llegit ni he dit que Tim Robbins hagi comparat directament l'actualitat de l'obra entre els EUA i la Xina (o Cuba, o Corea del Nord...). Simplement em sembla ridícul el seu discurs sobre els EUA, dient que és un país protofeixista i totes aquestes parides, quan l'únic que diu sobre la Xina és que la seva obra va agradar molt. Aquesta ceguesa em sembla covard i indigna. És precisament la poca voluntat d'anàlisi crític que transmeten les seves paraules i les seves parides publicitaries el que em sembla forçat de l'actualització de 1984. Però vaja, gràcies pels comentaris i lamento que no t'hagi agradat l'article. Intentaré fer-ho millor!

Una abraçada,

Ferran Caballero ha dit...

Lola,

desconeixia l'"anècdota". Veig que la meva indignació no és del tot injustificada.

Una abraçada,

Quim ha dit...

Lola,

efectivament, no denunciar pot significar condescendència amb allò que no es denuncia. El que retrec a tots aquells opinadors que presumeixen de pensament lliure, no dogmàtic, és precisament la manca de crítica - i per tant, la condescendència- amb les contradiccions i els excessos liberals. Si per alguns temes tenen la pell molt fina, per altres temes aquesta esdevé impermeable. Quan et poses al servei d'un determinat grup d'opinió, ja sigui per interessos laborals o per covardia, deixes de ser creïble que és el pitjor que li pot passar a un opinador. No puc evitar sentir un cert dessassossec quan persones amb una lucidesa més que notable opten per aquesta opció. una abraçada

Ferran,

si volem repartir cegueses reapartim-les bé. Vull dir que la ceguesa covarda i indigna de no denuciar a la Xina -consti que penso que els règims totalitaris es denuncïen sols- deu ser la mateixa ceguesa de no dir absolutament res sobre Millet, sobre l'última aventura judicial de Berlusconi, sobre Gürtel, etc.

una abraçada

José M. Guardia ha dit...

Ferran: chapeau.

Lola: no menys chapeau

:)

Ferran Caballero ha dit...

Quim,

bé... no sé què dir-te. No em sembla que les cegueses que esmentes siguin comparables. De totes maneres, ni tinc opinió sobre tot ni temps per pensar i escriure totes les opinions que tinc. Vull dir que el que espero d'un Robbins català a la llum del cas Millet és que cregui que la seva tasca ha de ser sortir a defensar la burgesia. Això em sembla terrible. El que em sembla terrible no són els silencis, que no sempre responen a interessos comercials, sinó les paraules i els discursos que desvien el diàleg, que amaguen i entorpeixen la reflexió crítica i que fan tot això exhibint una superioritat moral que estàn molt lluny de tenir. Això és precisament el que retrec a Robbins.

Una abraçada i gràcies pels comentaris

Ferran Caballero ha dit...

José M.Guardia,

moltes gràcies, un honor.

lola ha dit...

Una abraçada també, Quim. Quan opines sempre ho fas des d'unes creences pròpies, des d'una presa de posició, la qual cosa no implica necessàriament posar-te una vena als ulls. És pot ser sempre el més honest possible. Però el totalitarisme, noi, és un os molt dur de rossegar. I no es denuncia sol, no. Ans al contrari, ha tingut i té exèrcits d'opinadors-admiradors.

Gràcies, Josep M.
I una abraçada, Ferran.

Teresa Amat ha dit...

Robbins, un home de gran alçada... (diuen que fa gairebé 2 metres, oi?).

Malauradament poca gent del món de la faràndula (d'aquí i d'arreu) se salva de l'estultícia.

Per cert, 1984 està bé pel que hi va voler mostrar Orwell, però no és cap "obra mestra" de la literatura, precisament, si em permets discrepar en això. On he llegit avui una frase brillant de Billy Wilder? (potser en un enllaç de Barcepundit, de J. M. Guardia?): "Si vols fer una pel·lícula, explica una història, si vols transmetre un missatge, envia un fax" (cito de memòria).