5.9.09

Resistents

"When it comes to political deliberation, philosophy is a good servant but a bad master"

Richard Rorty. Philosophy and social hope

Són milions les persones que en temps de penombra van resistir la temptació totalitaria, però és la resistència dels intel·lectuals la que interessa a Ralf Dahrendorf al seu llibre La libertad a prueba. Aquest interès és comprensible si el que es pretén és assenyalar què és el que converteix un intel·lectual en resisitent i, per tant, quina és la diferència entre la seva resistència i la del llenyetarire o forner. Però ni Popper ni Berlin, dos d'aquests intel·lectuals als que Dahrendorf anomena "erasmistes" per ser "amics de la llibertat", van trobar les motivacions del seu compromís polític lluny d'on podia trobar-les el llenyetaire. Per a Berlin, va ser la seva experiència sota el règim comunista la que el va inmunitzar contra la temptació totalitaria. Popper, vienès d'orígen jueu, es va veure obligat a emigrar com tants altres europeus d'orígen jueu. Ells mateixos conceben el seu compromís polític com a anterior al seu compromís intel·lectual, i ambdos semblen entendre el seu pensament com un instrument de resistència a la barbàrie. Però tampoc és imprescindible recordar que entre la filosofia i la propaganda política hi ha una diferència essencial per reconèixer la superioritat intel·lectual de, per exemple, Martin Heidegger i Carl Schmitt sobre Isaiah Berlin i Karl Popper. Gairebé tant evident com aquesta superioritat intel·lectual és que Martin Heidegger i Carl Schmitt tenien millors raons per oposar-se a la democràcia liberal i fliretejar amb el règim nacionalsocialista de les que mai van tenir Isaiah Berlin i Karl Popper per defensar la democràcia liberal i servir la seva causa. El fet que sota cap concepte la superioritat d'aquestes raons anti-democràtiques pugui fer passar el totalitarisme per millor que la democràcia liberal no només demostra que aquesta té defensors de més pes que Berlin i Popper, sinó que serveix també per recordar que en el moment de la decisió política molt més important que la solidesa dels nostres arguments és la fortalesa de les nostres conviccions.
.
Article publicat a El Matí.cat
.

3 comentaris:

lola ha dit...

El Dr. Alfonsín, poc després de la sanguinària dictadura, en preguntar-li (o etzibar-li la cantarella progre) sobre la democràcia FORMAL:
-La democràcia formal marca molt sovint la diferència entre estar viu o estar mort. (cito de memòria).

Tremolo només de sospitar que ni Heidegger ni Schmitt (a qui sempre llegeixo amb admiració) no s'haguessin aturat ni cinc segons a prendre una vulgaritat tan gran en consideració.

Gregorio Luri ha dit...

Lola: És exactament això, el desprestigi de les formalitats... que Heidegger i Schitt tenien tot simplement per "formalitats burgeses" i, per tant, en el context de l'Alemanya d'entreguerres, per formalitats anglosaxones...
Clar que havien viscut la suïcida inacció de la República de Weimar per excessiva escrupolositat formal.

Ferran: Respecte a la cita de Hegel (que pren de Goethe): El fet de cap home sigui un gran home pel seu ajudant de cambra es pot deure a que els ajudants de cambra tendeixen de manera natural cap a la miopia.

Salutacions

Efrem ha dit...

El pes dels defensors, sí, determina i ho determina practicament tot, l'autèntica intensitat de la voluntat és la que acaba movent les muntanyes més que l'argument. El problema és que la voluntat no argumenta, amb fer en té prou; aquí han d'entrar els discursos raonables -o com a mínim molt raonats i discutits i fins i tot capaços d'alguna flexibilitat- amb tota la força possible.