2.9.09

Qui no és extremista és un irresponsable

Quimi Portet, Entrevista a l'Avui



6 comentaris:

Efrem ha dit...

El felicito per la frase, sense matissos. Genial!

Ferran Caballero ha dit...

Vols dir el títol? Gràcies igualment, però la frase és del Quimi Portet...

Teresa Amat ha dit...

A veure, la frase en si, tota sola, és una bestiesa. A més, hi afegeix. "Si es dedica un mínim d’energia a la pura i simple reflexió, és impossible no ser extremista. La gent que no és extremista són uns irresponsables." Bé, amb la mateixa contundència es podria afirmar tot el contrari. Entenc què vol dir, i és veritat que, en alguns casos, de la reflexió en pot sortir un posició extremista i alhora perfectament racional i mesurada (no és cap paradoxa), positiva.

Portet no és cap beneit, però té el defecte dels "artistes": la mania d'épater. No hi poden fer més. Ara, el que sí que em sembla beneit és el que li pregunta a continuació el periodista: "Per què ho dius això? Hi ha massa bonisme?". Què diu que què?! Ara resulta que qualsevol periodista nostrat (ells!) té la paraula bonisme a la punta de la llengua, com un simple papagai, sense saber ni què coi vol dir.

En fi, deu ser que cada cop suporto menys els "cantautors"; tampoc no hi puc fer més: si els poetes, en general, ja solen carregar, ja no diguem els poetes menors i si a més afegeixen música a la musiqueta. Almenys a El último de la fila no enganyaven: eren cantants i músics i avall; i com a veu, em quedo amb la del García, mira que et dic.

I disculpa'm, que pel que veig t'agrada el Portet. I no dic que sigui dolent, eh? simplement és que ja no m'agrada ni "la cançó" ni "les cançonetes". Els anys no ens perdonen segons què, però a vegades són clements i afortunadament ens canvien els gusto. Però veig que els cantautors, per vells que es facin, sempre seran uns peterpans. Potser és bo... per a ells.

Ferran Caballero ha dit...

Teresa,

a mi Quimi Portet em sembla molt divertit. Però això és gairebé tot. Aquesta frase em va fer gràcia i alguna cosa més, però mai consideraria ser extremista senyal de responsabilitat.

En fi, qüestió de gustos, però ja tens raó ja...

gràcies pel comentari

Efrem ha dit...

Ahahah! Sí Ferran, volia dir el títol i el Quimi, però a vostè també el felicito igualment -que ja posats a felicitar no ve d'aquí, i estudiar aquesta llumeneritat bé que s'ho mereix, perquè no em negarà que es mereix alguna cosa; encara que fós aquesta l'única!

Pel que fa a Don Quimi, és un d'aquells cantautors que sense haver-m'hi parat mai ja em feia fàstic-ràbia des del principi. Crec que és per la veu d'eterna nàpia en-galipandria, com en Pep Sala o l'italià aquell tan famós. Escoltar el que diu no m'ha fet que li tingui més ràbia, te la seva gràcia que és molta més que la de qualsevol cantant no dadaista, però li falta múscia pel meu gust, ritmes i això...

Pel que fa a la qüestió de la frase, opino: tots som irresponsables, però d'extremistes n'hi ha ben pocs, tan pocs com responsables; perquè? Doncs perquè responsabilitat implica anar fins al final amb allò que creus el millor (si és possible o no ja no depèn d'un mateix), i el fet d'anar fins al final és un extremisme en els seus propis termes. Per això l'he trobada excel·lent

Efrem ha dit...

Conclusió: alguns irresponsables són responsables, i aquests són extremistes i aquest precís extremisme és el que els fa irresponsables. El fet de ser responsable és també irresponsable perquè implica extremisme i l'extremisme és vist com una falta d'equilibri. (És vist: oh sí, res es veritat ni mentida tot depèn de la lent amb què es mira). Uff quina explaiada! Estic en la línia dadaista jo també :D! Sí, al final tot depèn del coi de punt de vista i dels colors i tota aquesta merda relativista que sempre acaba guanyant ^^ Serà qüestió de saber-li treure la mel al relativisme en cas que en tingui, limitar-nos a comprendre causalitats suposo.