20.9.09

El mite de l'unilateralisme

Barack Obama ha donat aquesta setmana una nova mostra de la profunda diferència de to entre la seva política exterior i la de l'era Bush. Amb el pacte amb Rússia, ens deia l'Antoni Bassas parlant per boca de tants altres, Obama ha acabat amb l'unilateralisme del seu predecessor per abraçar el multilateralisme, que sembla ser la manera de fer política que tenim els europeus i que, casualitat o no, també sembla ser la bona manera de fer política. L'equívoc de la comparació es feia evident en la mateixa crònica de Bassas, on no s'oblidaven les obligades referències a Polònia o la República Txeca, damnificats de manera ara inexplicable per l'abandó del solipcisme nord-americà. Però l'equívoc es fa també evident sense necessitat de Bassas ni de cròniques. Si mai l'unilateralisme va ser un qualificatiu adequat per definir una política real, és ja molt més del que cap potència sembla poder permetre's. És molt més, evidentment, del que els Estats Units del President W. Bush, que van necessitar d'aliats com Aznar o Blair per omplir la foto a les Azores, es van poder permetre. Tots els estats necessiten aliats, més o menys explícits, en política exterior, de tal manera que la principal diferència entre la política exterior de Bush i la d'Obama no és l'asbència o la presència d'aliats en l'escena internacional, sinó quins eren i quins són aquests aliats. Apropant-se a Rússia, l'administració Obama s'allunya inevitablement dels països d'Europa de l'Est, víctimes constants de les amenaces, xantatges i invasions del Kremlin. No és l'existència de les aliances, sinó la bondat dels aliats i de les polítiques que promouen el què hauria de començar a ser jutjat de l'administració Obama.
.
Article publicat a El Matí.cat
.

10 comentaris:

Jordi Coll ha dit...

De fet, l'abandonament de l'escut antimíssils és un pas més cap a l'unilateralisme que no pas cap al multilateralisme perquè l'administració Obama ha abandonat completament aliats fidels com Polònia o Txèquia per complaure la Rússia de Putin que, com bé se sap, no té cap interès en crear una aliança amb els Estats Units sinó en fer renéixer l'imperi rus. Això sí, podem estar tranquils perquè ja se sap que una doctrina Palin hauria sigut molt pitjor.

Ferran Caballero ha dit...

Estimat Coll,

vostè que ha estat beneït amb el do de la memòria és responsable de posar-lo al servei de les més nobles causes i només d'aquestes.

Sincerely yours,

Mr.Cab

"el Primo" ha dit...

Si quan diu "aliats" en realitat vol dir "protectorats", llavors d'acord.

Ferran Caballero ha dit...

"El primo",

si quan dic "aliats" hagués volgut dir "protectorats" hagués dit "protectorats" enlloc d'"aliats". No sé gaire per on va, però així és com funciono i cal que consti.

"el Primo" ha dit...

Sr. Caballero,
Disculpi la poca precisió, però el comentari anterior feia referència al primer comentari, que es qualifica Polònia i Txèquia de "aliats fidels" dels americans.

Ferran Caballero ha dit...

"El primo",

perdoni, no l'havia entès. En mans del senyor Coll queda explicar la seva manera de funcionar.

Jordi Coll ha dit...

Tinc una manera de funcionar igual que l'explicada per l'amic de Florida.

ventdecara ha dit...

La política exterior d'Obama serà la del pragmatisme. Necessita una Rússia més reposada que no entorpeixi els interessos nord-americans a l'Àsia. Polònia, Txèquia i la resta de països de l'Est són més a prop de Berlín, de París o de Brussel.les que de Washington i potser caldria que fos Europa la que comencés a implicar-se en el tema i des de la Unió plantar-se a Putin.

L'unilateralisme americà és fàcilment criticable, però en el multilateralisme s'hi ha d'implicar tothom, i és més senzill criticar els ianquis que involucarar-se i comprometre's en un lideratge.

"el Primo" ha dit...

el problema real, que l'article original eludeix per complet, és que la legalitat internacional és una broma. fins que no hi hagi garanties que les lleis internacionals s'apliquen a totes les nacions per igual, qualsevol ús de la força sigui "multilaterial" o "unilateral" que no sigui estrictament un acte de defensa pròpia no pot tenir cap altra consideració que no sigui un abús de poder.

Ferran Caballero ha dit...

"el primo",

l'article no diu que la legalitat internacional és una broma, però no és perquè jo no ho pensi sinó perquè un article no ho pot dir tot. Em costa més afirmar que tot ús de la força hagi de ser considerat un abús de poder, sobretot perquè l'absència d'una legalitat internacional seriosa ens deixa sense un criteri legal per diferenciar l'ús de l'abús. De totes maneres, el que no ens impedeix fer l'absència d'una legalitat internacional amb poder real és jutjar quins d'aquests usos són millors i quins pitjors. Confio molt més en aquest judici que en una eventual legalitat internacional de pes real.