30.8.09

Sobre el catalanisme

Llegint els articles Sobre la Manifestació (I i II) de Salvador Cardús, recentment publicats a l’Avui, sembla que algunes coses comencen a quedar clares. Comença a quedar clar que convocar una manifestació contra la sentència del TC sobre l’Estatut quan aquesta encara es desconeix és absurd i que encara més absurd que això és fer veure que la manifestació no té res a veure amb la sentència. Cada cop queda més clar també que, per ser segur, el rebuig de la sentència del TC és només una excusa per expressar el rebuig a qualsevol possible sentència del TC sobre una llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Que el desacord no és amb una determinada decisió del TC sinó amb la seva existència, perquè aquesta existència pressuposa necessariament la subordinació legal dels Parlaments autonòmics i les seves decisions a la Constitució Espanyola. Queda clar també que és molt poc honest deslegitimar les decisions del Tribunal Constitucional Espanyol recordant els jocs partidistes que el configuren perquè és molt poc honest fer passar les aspiracions nacionals de Catalunya per simples esmenes al funcionament de l'Estat espanyol. I queda clar, per tant, que cap millora en el funcionament de l'aparell de l'Estat espanyol seria suficient per satisfer aquestes aspiracions perquè, mentre la millora de les institucions de l'Estat no el porti a convertir-se en una perfecta República platònica, l'Estat espanyol necessitarà d'una Constitució que posi límits a les eventuals decisions d'una part de la seva ciutadania (fins i tot, d'una part eventualment majoritària de la seva ciutadania) i d'un Tribunal Constitucional que vetlli pel respecte a aquesta constitució.
El manifest impulsat per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat té l'encert de reconèixer en 3 simples punts aquestes obvietats que per oblidades o dissimulades tantes discussions han generat, de descartar per incoherent qualsevol via autonomista que es negui a reconèixer i acceptar les decisions del TC (que aquesta sigui la via d’alguns Socialistes catalans i que, fins i tot, aquesta pugui ser la via del President Socialista de la Generalitat de Catalunya no fa sinó demostrar la magnitud del ridícul que afrontem) i de deixar clar que l’única via que queda al catalanisme fora d’aquesta penosa covardia intel·lectual és un posicionament clar en favor de la Independència de Catalunya.
-
Article publicat a El Matí.cat

7 comentaris:

"el Primo" ha dit...

Segons vostè, quina diferència hi ha entre el Tribunal Constitucional espanyol i els Guardians de la Revolució Islàmica de l'Iran?

Jaume ha dit...

Que la via autonomista ha arribat a la seva fi és una altra obvietat. A partit d'ara això tan difús anomenat catalanisme es dividirà entre els que veuen l'obvietat i actuen en conseq¨ència i els que veient-la tenen objectius que no passen precisament per assolir la sobirania.

Ferran Caballero ha dit...

El primo,

cap diferència en l'essencial, milions de diferències en l'aparent.

"el Primo" ha dit...

Ja m'ho pensava. Gràcies.

Anònim ha dit...

Està bé que hi hagi un tribunal que vetlli pel compliment de la Constitució. No està clar que un tribunal pugui decidir en contra d'un referèndum vinculant. Els estatuts d'autonòmia haurien d'estar al mateix nivell que la constitució en quant a la seva aprovació i fora de la competència de qualsevol tribunal. Tots els textos legals tenen contradiccions, així que no és problema que un estatut contradigui la constitució quan la constitució es contradiu ella mateixa. No és que un tribunal pugui tombar una llei aprovada pel parlament català, sinó pel poble català, on simbòlicament recau le poder. Si no es mantenen ni les formes... ja no queda res.

Ferran Caballero ha dit...

Anònim,

està molt clar que un tribunal pot decidir en contra d'un "referèndum vinculant" si aquest "referèndum vinculant" és el que serveix per aprovar un Estatut d'Autonomia. De fet la principal funció dels tribunals constitucionals és decidir en contra de les decisions majoritaries. No sé si tots els textos legals tenen contradiccions, però sé que seria una absurditat no només legal que una constitució i un Estatut d'Autonomia estiguéssin al mateix nivell. Només poden estar "al mateix nivell" dues constitucions pel simple fet de no exercir el seu poder legal sobre el mateix territori. Mentre un Estatut sigui una llei subordinada a la Constitució, que l'Estatut contradigui la Constitució serà un problema per l'Estatut. La diferència entre Parlament català i Poble català em sembla aquí pràcticament irrellevant, no només perquè la pròpia existència d'un poble català és des de l'òptica constitucional més que dubtosa sinó perquè la Constitució està sempre per sobre la voluntat d'ambdos.
D'altra banda, em sembla que és precisament del manteniment de les formes del que s'encarrega i s'ha d'encarregar una Constitució.

Moltes gràcies pel comentari,

Ferran Caballero ha dit...

El primo,

si t'ho pensaves és que no ens hem entès. La meva resposta no vol dir res. Tots som iguals en l'essencial i a tots ens diferencien milions de coses en l'aparent.

Gràcies per la fidelitat,