13.8.09

Esferes

Al post Gat per llebre, el comentarista RA defensava la conveniència de pensar el pluralisme polític a través de la diferència entre esfera pública i esfera privada. Crec que té raó i encara diria més; em sembla que aquesta separació d'esferes és fonamental no només per pensar la política sinó per la possibilitat mateixa de la política i que, per tant, la confusió d'aquestes esferes és un dels principals problemes als que s'ha d'encarar el liberalisme i, en conseqüència, la civilització humana. Perquè encara que el discurs liberal es pretengui fonamentat en aquesta distinció, la democràcia és incompatible amb la originaria distinció entre l'espai públic i l'espai privat. El paper de l'economia en el pensament polític actual és un bon indicador de la desaparició de la eco-nomia o llei domèstica en la que es construïa l'espai privat. I la tan actual lluita contra la violència domèstica aprofundeix en la mateixa difusió d'espais quan centra la lluita contra la violència en l'àmbit on la aquesta era el garant de l'alliberació de l'àmbit del privat i de la participació en l'esfera pública. Si la política grega es fonamentava en l'esclavitut, en una violència domèstica i en l'existència d'una eco-nomia que permetia al ciutadà alliberar-se del treball per poder participar en els afers polítics, la diferenciació entre aquestes esferes es torna més problemàtica com més igualitaria pretén ser la nostra societat democràtica. Un bon símptoma d'aquesta confusió és al discutir sobre la conveniència de publicar les famoses fotos de les festes de Berlusconi alguns defensaven el caràcter públic de l'esdeveniment pel simple fet d'haver estat accessible a la càmera. Exagerada com aquesta posició pugui ser, em sembla un bon indicador de les dificultats que tenim a l'hora de pensar la separació d'esferes. És potser el fet de pensar l'esfera privada com a espai d'inaccessibilitat tècnica el que dificulta encabir-hi gaire més que el pensament, que inevitablement és privat perquè és inescrutable.
.

2 comentaris:

lidiapeleja ha dit...

Hola ferran, espero que per USA molt bé!

sobre el què dius de les fotos de berlusconi, almenys pel que fa al dret constitucinal espanyol -no se com és el cas italià- nomes suposaria interés públic si aquelles noies haguéssin sigut pagades amb diners públics; en teoria doncs, aquestes fotos vulneren els principis de privacitat perquè el que faci berlusconi a casa seva és estrucament de la seva intimitat. Això si no em sembla mal recordar costa a una setència del TC que ara no recordo el nom.


per cert, tot això de l'esfera pública i privada em recorda al teu amic habermas... hehehe


records!

rA ha dit...

Se'm va passar aquest post (de vacances era).

Estic d'acord que no hi ha un tall natural entre privat i public, i que hi haura politiques (ben necessaries) que tallaran ambdues esferes. Pero no he entes la part de eco-nomia...