24.8.09

Alguns tòpics

Llegeixo al blog de la Lídia Pelejà un comentari que reuneix bona part dels tòpics amb els que s'acostuma a desqualificar la democràcia americana. Copio aquí la meva resposta, lleugerament modificada, esperant que serveixi, com a mínim, per fer-me perdonar aquests dies d'absència.
Malgrat perfectible, la democràcia americana és la més perfecta del món.
Sobre el bipartidisme: seria absolutament impresentable un bipartidisme tant marcat com el d’Estats Units d’Amèrica (bipartidisme que d'altra banda no és tal tècnicament parlant) si els partits funcionéssin com funcionen aquí. Però el bipartidisme d’Estats Units possibilita coses tals com que un President demòcrata tingui problemes per aprovar una llei encara que tingui la majoria absoluta a les dues càmeres de representació al congrés.
Sobre que només pots votar si et registres: només sería un problema si registrar-se fos un problema i només és un problema quan registrar-se per votar és un problema. D'altra banda, diria que a tots els països del món on es pot votar cal estar registrat d'una o altra manera per fer-ho.
Sobre la pressió dels lobbies: efectivament, condicionen el discurs del candidat o del president o del polític que sigui. Perquè d’això va la democràcia. Però això no és el mateix que afirmar que els lobbies compren favors i paguen els republicans perquè votin contra les lleis de santitat pública perquè les farmacèutiques resulta que són totes republicanes per casualitats del destí, perquè això és mentida. I que és així és molt fàcil de comprovar mirant aquelles famoses llistes dels països menys corrputes del món i mirant el lloc que hi ocupen els Estats Units. Condicionar el discurs dels polítics no és dolent i de maneres de condicionar-lo n’hi ha moltes. Hi ha una vella pel·lícula espanyola que es diu “La escopeta nacional” on queda bastant clar com (encara) és costum condicionar els discursos dels polítics en aquest país. Als Estats Units ténen molt clar que la transparència és la millor protecció contra la corrupció i per això la feina dels lobbies és disponible per a tots els públics. D'altra banda, i seguint amb el tema, em sembla que als Estats Units seria inimaginable que un polític acusat de corrupte s'aferrés al càrrec amb la desvergonya i el suport públic del seu partit amb el que s'acostuma a fer en aquestes terres.
Sobre que els dos partits majoritaris fan el mateix: una mentida tant falsa que és una impossibilitat lògica.
Sobre que els dos partits s’assemblen massa: és una valoració com una altra, però és absolutament irrellevant. Primerament perquè és cosa dels americans decidir si s’assemblen o no s’assemblen massa i decidir si s’assemblen en allò que és bo que ho facin o no. Però sobretot perquè les diferències entre els membres d’un mateix partit són tan enormes que molt sovint són més grans les discrepàncies entre senadors del mateix partit que entre un de demòcrata i un de republicà.
.

4 comentaris:

Armando ha dit...

Quizá en Suiza tampoco estén mal del todo.

En todo caso, Love it or hate it, you can't ignore it.

Toni Rodon ha dit...

D'acord amb el que dius, Ferran, però una coseta:

La democràcia americana és la més perfecta del món?

Segons qui?

Ferran Caballero ha dit...

Ah! segons jo mateix que sóc així de xulu. Bé, és broma. Segons jo mateix i molta altra gent, però ja entenc que aquest no és un criteri científic, així que deixem-ho en que és qüestió de gustos.

Salutacions!

Toni Rodon ha dit...

hehe. ok! Però home! Hi ha altres democràcies molt "bones" també i suposo que de perfecte no n'hi ha cap. Es tractaria d'agafar una mica de cada lloc...

Salut!