13.7.09

Històrica coincidència

Ho va dir Pajín, ministra de les parides paritaries, i contra tot pronòstic tenia raó. Hem d'estar molt atents a la conjunció històrica que representen les presidències d'Obama i Zapatero. Sobretot després de veure com han actuat els dos dirigents últimament en l'escena internacional. Després de la farsa de les eleccions a l'Iràn, Obama va guardar silenci durant uns dies per acabar no dient res: "el món està mirant". Evidentment, i com assenyala amb l'habitual encert William Kristol, el règim sabia perfectament que el món estava mirant, és precisament per això que perseguia la presència de mitjans de comunicació occidentals als carrers. Com també sabia perfectament que quan el món mira normalment no fa res més que mirar. També el seu paper en la crisi d'Hondures, on aposta pel retorn de Zelaya al poder com si violar la constitució del país fos la millor manera possible de defensar la seva democràcia, ha de ser digne de la nostra atenció. I especialment dignes de la nostra atenció han de ser també les seves paraules a Ghana, on va assegurar que "la veritat essencial de la democràcia és que cada nació defineixi el seu propi destí". Paradoxal essència la de la democràcia quan serveix per negar la seva superioritat com a forma de govern davant formes alternatives de definir el propi destí nacional com puguin ser el totalitarisme o els diferents tipus de democràcies überparticipatives del món.
A la nostra banda de l'Atlàntic, el ministre Moratinos torna de visitar el seu "germà" Obiang, a qui fins ara l'Espanya democràtica no ha sabut tractar com es mereixia pel fet de ser l'honorable cap d'Estat d'un dels països menys lliures del món, que en tota la seva història no ha conegut unes eleccions fiables, un dels països més corruptes del món i per ser ell mateix al centre d'aquesta corrupció, investigat per la justícia francesa i motiu que molts guineans trobin a faltar aquella colonització de la que el magnànim Fraga Iribarne els va deslliurar en aquelles èpoques on la política espanyola era molt més comprensiva i menys prepotent en les seves relacions internacionals. Un "germà" que no té millor manera d'explicar el respecte del seu règim als drets humans assegurant que al seu país "no es tortura, pràcticament". Un germà, això sí, que resulta dirigir el tercer productor de petroli d'Àfrica, cosa que fa molt comprensible que aquells que negaven la legitimitat de la Guerra d'Irak perquè suposadament era una guerra per petroli, defensin per petroli la pau i la convivència amb Guinea Equatorial. Com deia Moisés Naím, "en política, la ceguera y la mudez no son producto de enfermedades sino de intereses", i l'entrevista que Público concedeix a Moratinos perquè s’expliqui queda molt clara la noblesa d'esperit que va motivar el seu viatge. També posa de manifest la bona voluntat del President Zelaya i la d'un altre dels grans defensors de la llibertat democràtica al món, Hu Jintao, que preocupat per l'èxit que la persecució dels musulmans Uighur va retornar ràpidament al seu país per assegurar-se que la situació estigui en mans de Wang Lequan, home de gran experiència i provada eficacia en aquest tipus d'afers.
L'actitut dels dos grans líders del món lliure, Obama i ZP, a banda i banda de l'Atlàntic mostra fins a quin punt pot arribar a ser històrica la seva coincidència. A desgrat, això sí, de la llibertat i la democràcia al món.

Article publicat a El Matí.cat
.

9 comentaris:

"el Primo" ha dit...

Aquest article està basat en hipòtesis no verificades i fets falsos. Per exemple, diu que hi va haver un frau a les eleccions de l'Iran, tot i que ningú ha sigut capaç d'aportar ni una sola prova que demostri el suposat frau. Després diu que Obama "aposta" per Zelaya, però segons el NY Times l'ambaixador dels EEUU i un altre oficial nord-americà es van reunir amb els colpistes dies abans del cop per discutir com desfer-se del president hondureny. Són els mateixos dos individus que van instigar el cop d'estat fallit contra el president legítim de Veneçuela el 2002. Els colpistes no podrien haver actuat sense el vist-i-plau de Washington, tenint en compte que el 70% de les exportacions d'Hondures són als Estats Units, i un 20% del PIB hondureny són remeses d'immigrants des dels EUA. Un embargament comercial per part dels americans hauria sigut fulminant. L'afirmació més aberrant és quan insinua que el cop d'estat contra un president elegit democràticament (que l'únic "il·legal" que ha fet és fer una consulta no vinculant) és "defensar la democràcia". Quedar clar que, amb amics com vostè, la democràcia no necessita enemics.

Ferran Caballero ha dit...

"El Primo",

comprèn que em limiti a contestar els exemples, perquè les altres (imagino que múltiples) hipòtesis no verificades i els altres fets falsos als que fas referència no els conec.
Sobre les eleccions a l'Iràn, dic que hi va haver frau perquè unes eleccions on vota més del 100% de l'electorat em sembla que es poden anomear fraudulentes. Això no vol dir més que això, que els resultats reals de les eleccions no són els resultats que va donar el règim. Això és el que entenc per frau, i no crec estar forçant la definició.
Sobre l'aposta d'Obama per Zelaya, em baso en les paraules del propi Obama. Això de cap manera desmenteix la reunió que segons el NYTimes va tenir lloc. Simplement són qüestions diferents i el propi Obama va dir que no li agradava Zelaya al mateix moment que assegurava que era el President legítim d'Hondures i que havia de tornar al poder. És una evidència que aquests que anomenes "els colpistes" van actuar malament perquè tenint l'ordre consitutcional de la seva banda, van optar per un cop militar que els posa en una incòmoda posició davant la comunitat internacional. Diria que això no ho he negat. Però precisament per la poca habilitat demostrada en aquest cas em sembla excessiu confiar en que no farien res sense tenir segur el suport dels Estats Units. En definitiva, aquesta sí que em sembla una hipòtesi no confirmada, tot i que confirmar-la em sembla que no invalidaria res del que he dit.
La teva frase sobre l'afirmació més aberrant guanyaria molt si treus les cometes de l'il·legal. Perquè, evidentment, la consulta era il·legal, no comptava amb l'aprovació del parlament i era inconstitucional, i el President Zelaya va desafiar l'estat de dret i l'exèrcit amb la seva actitut i les seves pallasades populistes. També ha de quedar clar que jo no insinuo que un cop d'estat contra un president elegit democràticament sigui defensar la democràcia. Però en una democràcia fins i tot el President elegit democràticament es troba subjecte a les lleis que possibiliten, entre altres coses, que sigui elegit democràcitament. Quan aquest President atempta contra la Constitució, evidentment la democràcia s'ha de defensar rellevant-lo del càrreg. Això no vol dir que qualsevol manera de rellevar-lo del càrreg sigui una manera correcta ni legítima, només vol dir que hi ha maneres de fer-ho que són correctes i legítimes i que s'ha de fer.

lola ha dit...

Ostres! No se m'havia ocorregut. La hipòtesi que USA és darrera del cop d'Hondures... És plausible. Recuperaríem un tarannà de política exterior ianqui prou conegut a les segona meitat del segle passat. I, de fet, té relació amb el que està passant (brutal, sanguinari, milions de desplaçats...) a Paquistan, en guerra oberta i no televisada, clarament d'"obligado cumplimiento" per part dels paquistanesos, contra els talibans i a compte dels americans.
I ningú no piula, ni veurem pel.lícules de denúncia de Hollywood, perquè ja s'ho faran, i ja s'ho estan fent entre ells, aquests bàrbars.

El pitjor de tot, que s'adiu amb el post que comento: la lluita per la democràcia, que, al capdavall, obliga a una certa moralitat, ni que sigui en les denúncies posteriors d'atrocitats comeses, però també en la planificació prèvia tècnico-militar, queda del tot silenciada i, de fet, aparcada. Obama només intervindrà on cregui que és imprescindible per a la seva supervivència i, si pot ser, a través de la CIA i/o a cop de talonari. Recordo allò que va dir un diplomàtic ianqui relatiu a Somoza: "És un fill de puta però és el nostre fill de puta". Mutatis mutandi: "És una guerra molt bruta però és la nostra guerra... I, xit!, que ningú no se n'enteri"

"el Primo" ha dit...

La participació de més del 100% en dos districtes no significa res, perquè els votants no han de votar necessàriament a la seva província, per tant és possible que a llocs hi hagi més del 100% de participació. Per tant, no es pot parlar de frau, perquè no s'ha demostrat res.

Pel que fa al cop d'estat a Hondures, Obama es va limitar a dir que la maniobra era "il·legal". Va evitar qualificar-la de "cop d'estat" perquè llavors s'hauria vist obligat per llei a emprendre una sèrie de mesures contra Hondures. És evident que Obama no ha donat obertament suport als colpistes, a diferència del que va fer Bush Jr. en el cas de Veneçuela, però en cap cas es pot dir que Obama dóna suport al president derrocat. Encara que el llenguatge ambivalent de la diplomàcia americana és possible que a vostè l'hagi confós, els fets són inequívocs.

La consulta de Zelaya no era il·legal. El parlament és va esforçar per fer-la il·legal un cop ja estava convocada. Zelaya va considerar que la llei no tenia efectes retroactius. I no oblidem que estem parlant d'una consulta no vinculant per preguntar als ciutadans si estaven d'acord en afegir una urna a les eleccions de novembre per fer un referèndum paral·lel a les eleccions. Això no té res d'il·legal ni d'inconstitucional, i en el cas que fos inconstitucional voldria dir que ens trobem davant d'una constitució aberrant i anti-democràtica. Vostè s'ha empassat aquesta història segons la qual Zelaya volia perpetuar-se en el poder i ni tan sols s'ha molestat a comprovar de què anava el referèndum.

Quim ha dit...

Ferran: no entenc aquest pànic que teniu alguns a les consultes populars quan no són vinculants. Perquè en realitat el problema no és la consulta en si sinó el possible resultat de la mateixa. Això em sembla que és evidentíssim. Estaria bé esgrimir la constitució amb la mateixa vehemència quan es produeixen injusticies socials que són, al meu parer, més anti-constitucionals que qualsevol referèndum no vinculant.
el primo: dius que no es pot parlar de frau perquè no s'ha demostrat res. Des d'un punt de vista logic no et manca raó. De totes maneres potser no s'ha demostrat perquè aquells que els interessava que no es demostrés no ho han permès.

Ferran Caballero ha dit...

Quim,

A mi les consultes populars no vinculants no em fan cap por. Tampoc el resultat de les consultes. Jo només dic que la democràcia és una altra cosa, que pot incloure i que inclou les consultes populars, però que és una altra cosa, que no són coses sinònimes, i que la defensa de la democràcia passa per sobre dels capricis anti-constitucionals dels Presidents dels països democràtics. Per dir-ho molt vulgarment; quan hi ha un conflicte entre un president i la constitució, és la constitució la que guanya. Aquí, als Estats Units i suposadament a Hondures. Una altra cosa important a tenir en compte és que la Constitució és un text que existeix, que està escrit, on hi posa unes coses i no hi posa unes altres. Ho dic perquè no s'hi val confondre les coses i parlar de les constitucions amb una lleugeresa amb la que tanta gent en parla.

Gràcies pel comentari,

una abraçada

Ferran Caballero ha dit...

El primo,

efectivament, els votants no han de votar necessariament a la seva provincia i, per tant, és possible que en alguns llocs hi hagi una participació del 100% o fins i tot de més. Això no vol dir que una participació de més del 100% no vulgui dir res. De fet vol dir moltes coses, i si a casa nostra després de cada elecció tenim anàlisi dels més variats dels experts sobre la pariticipació electoral, no veig perquè una participació tan extraordinaria com el 100% en un país com l’Iràn no ens hauria d’interessar. Una participació de més del 100% pot voler dir moltes coses, de fet vol dir moltes coses, i, evidentment, no totes les coses que pot voler dir són legals. Sobre el frau de les eleccions a l’Iràn: http://www.chathamhouse.org.uk/files/14234_iranelection0609.pdf

Repeteixo, que Obama dóna suport al President derrocat vol dir, tal i com jo ho he escrit, no que sigui el seu millor amic d’infància, ni que li sembli un magnífic president d’Hondures, ni un gran amant ni l’home amb el bigoti més sexy del món ni res de tot això. Obama va donar suport públic a Zelaya quan va dir que, li agradés o no, habia de tornar al poder. I no és que el llenguatge ambivalent de la diplomàcia americana m’hagi confós, sinó que és precisament el llenguatge ambivalent de la diplomàcia americana el que critico. Per cert, els fets gairebé mai són inequívocs, perquè juraria que l’equivocitat no és una capacitat dels fets sinó dels seus observadors.

La consulta de Zelaya era il·legal perquè així ho diu la constitució d’Hondures. El Parlament no es va esforçar a fer-la il·legal sinó a demostrar la seva il·legalitat. Zelaya podia considerar el que volgués, però Zelaya només era el President d’un país democràtic, i tot i que el President d’un país democràtic pot considerar el que vulgui sobre les lleis del seu país no pot fer el que vulgui pel simple fet que el seu país té unes lleis. Que la consulta fos no vinculant no vol dir que fos legal. La llei és una cosa que existeix, que està escrita, i que de tant en tant s’ha de llegir enlloc d’invocar-la com si sempre fos sinònim del que ens agrada. No pots dir que no té res d’il·legal ni d’inconstitucional i després afirmar que si té alguna cosa d’il·legal i inconstitucional és culpa de la llei i la constitució. Això és absurd. Com és absurd creure que una Constitució és anti-democràtica només perquè no ens agrada el que hi posa.
Tens el costum de pressuposar moltes coses sobre el que faig o penso, i em sembla que és, com a mínim, poc cortès de part teva. Més quan jo intento contestar sempre els teus comentaris pel que hi escrius i no pel que crec que pots imaginar possible pensar. De totes maneres, repeteixo que el fet que jo sàpiga de què anava el referèndum (que ho sé, repeteixo que és poc educat pressupar que la gent que ens porta la contraria és per simple ignorància) no canvia la situació del referèndum davant les lleis i la consitució d’Hondures.

Gràcies pels comentaris

"el Primo" ha dit...

Senyor Caballero:

El document que vostè cita mostra una sèrie de suposades "anomalies estadístiques", que no són res més que una discrepància entre els resultats esperats i els resultats observats. Aquestes discrepàncies poden ser tan interessants com vulgui, però no permeten inferir que hi ha hagut frau electoral.

El tema d'Hondures: Desconec totalment que Obama digués que Zelaya havia de tornar al poder. No he vist que ho digués en cap moment. En qualsevol cas, la Hillary Clinton, que és la ministra d'exteriors, no va gens en aquesta direcció. Ara ha organitzat una mediació, encapçalada pel tal Oscar Arias, en la qual tant Zelaya com el colpista Micheletti tenen consideració de president d'Hondures. Res del que han fet els Estats Units davant d'aquest atemptat contra la democràcia indica que es posicionen a favor del president legítim d'Hondures, que no és altre que Zelaya.

Vostè segueix insistint que la consulta de Zelaya era il·legal i segueix sense concretar en que consisteix aquesta suposada il·legalitat. La seva falta de concreció em fa pressuposar coses, efectivament. Si es dignés a concretar, llavors jo no hauria de pressuposar i podríem tenir una discussió productiva.

Té raó quan vostè pressuposa que jo crec que la constitució d'Hondures és anti-democràtica, però s'equivoca quan diu que crec això per raons arbitràries. La constitució d'Hondures és anti-democràtica perquè estableix que certs articles de la constitució no es poden modificar. Aquests articles no els pot modificar ni el president, ni el congrés, ni es poden modificar per mitjà d'un referèndum. Això vol dir pura i simplement que aquesta constitució està per sobre de la voluntat del poble i per tant no és democràtica.

Però la qüestió és si Zelaya va violar la constitució, com vostè afirma. Va intentar Zelaya modificar aquests articles suposadament "intocables"? La resposta és no. El que va fer, o el que tenia la intenció de fer, és convocar un referèndum el novembre per obrir un període constituent. Quines modificacions hauria proposat la assemblea constituent, en cas d'haver-se aprovat el referèndum el novembre, i si aquests canvis haurien sigut constitucionals o no, ho desconeixem.

Ferran Caballero ha dit...

"el primo",

com que la meva resposta és massa extensa no puc publicar-la en forma de comentari, així que la publico en forma de post.