10.5.09

Ètica per a laics

La magnífica editorial Katz acaba de publicar en forma de llibret una conferència de Richard Rorty titulada "Una ética para laicos", amb presentació de Gianni Vattimo.
Rorty se situa en la tradició utilitarista de John Stuart Mill, i en la línia de pensament que l'uneix amb filòsofs com Santayana, James o Jürgen Habermas i des d'aquesta posició rebutja la pretensió, pròpia tant de creients com de molts ateus, de trobar un fonament ferm i inamovible pels nostres posicionaments ètics. Com deia Daniel Gamper al seu blog, "Rorty desmunta les pretensions de resoldre els conflictes bàsics des d'una suposada perspectiva angèlica". Es rebutja que l'alternativa entre postures morals contraries pugui ser resolta fent referència a criteris neutrals, que puguin trobar anclatge en discursos com els del dogma religiós o el iusnaturalisme que només pretesament serien objectius. Així, Rorty aposta per donar una descripció respectable del terme relativisme, presentant-lo com la negació d'un fonamentalisme que creu que "els ideals morals només són vàlids si es fonamenten en la realitat*", i per una ètica que no coneix altra obligació moral que la "d'anar alternativament ajudant-nos a cumplir els nostres desigs, arribant així a la màxima felicitat possible".
Des de postures oposades i des de valoracions contraries sobre les seves bondats, Rorty i Ratzinger coincideixen en el fons en afirmar que el relativisme és a la base de les societats democràtiques. Em sembla més aviat que les nostres democràcies (i la Declaració d'Independència americana, fonamentada sobre l'autoevidència d'algunes veritats i uns drets inalienables n'és exemple paradigmàtic) es constitueixen en uns dogmes que ja no estem en disposició de defensar. Diria, per tant, que l'ètica relativista (utilitarista, discursiva, etc...) no és capaç de fonamentar el sistema polític sobre el que pretén justificar-se.
.
Coda: En estas condiciones el liberalismo es algo que sobrevive en las instituciones, pero no parece que tenga arraigo ni en los corazones ni en las inteligencias de los ciudadanos.
.
* és així que entenc alguns comentaris crítics a l'article que l'altre dia vaig escriure sobre la reacció d'ICV a les paraules de Benet XVI suggerien que de la estadísticament provada eficacia dels preservatius se'n podia seguir una norma ètica sobre el seu ús. Com si a les caixes no només s'hi poguéssin incloure indicacions sobre la seva col·locació sinó també sobre quan i amb qui cal fer-los servir.
.
Article publicat a El Matí.cat
.

3 comentaris:

rA ha dit...

Abans de posar en Rorty i el papa en el mateix calaix (no entenc aquesta part)... tinc una pregunta pel Rorty (es a dir, a tu per escriure sobre ell): com se suposa que hem de mesurar "felicitat" sense axiomes de valor? Com he de comparar un mon on un africa fa el que vol i agafa el HIV, i un on s'ha d'abstenir de tenir sexe?

Jo com a liberal salvatge diria que ho decideixi l'africa, pero la veritat es que aquesta resposta no em serveix quan hem de decidir si dedicar recursos a informar els africans de com evitar el HIV.

Gregorio Luri ha dit...

Em fa l'efecte que Rorty -a qui respecto molt, especialment pels seus darrers treballs, era conscient de que no pot haver "una" ètica per a laics, sinó tantes ètiques com laics. I aquí rau el problema. En el moment en que ens plantegem la legitimitat de l'existència de tantes ètiques com persones ens adonem que, plantejada així la qüestió hauríem de triar entre ètica i política (dons una ètica demogràfica, per anomenar-la d'alguna manera, faria impossible la ciutat i fins i tot la mateixa legitimació del cocnepte de ciutadà). Però si la ciutat és necessària (insisteixo: si és necessària), llavors hi ha alguna cosa en el nostre comportament que no es contenta amb l'afirmació de la meva veritat. Aquesta altra cosa és la demanda de salut.

"el Primo" ha dit...

No entenc aquesta dèria d'utilitzar el l'article definit el per a referir-se al Papa de Roma Benedictus XVI. Aquest ús de l'article definit és molt enganyós. Implica el reconeixement que el tal Benedictus XVI té el monopoli sobre el títol de Papa de Roma. El Papa Benedictus XVI no pot pretendre usurpar d'una manera tan flagrant el dret de qualsevol individu a ser Papa de Roma.

--Un Papa de Roma