17.5.09

Neopolítica

Si l'home és definit com un animal polític no és en realitat perquè sigui un animal social. La formiga, per exemple, és un animal social que no coneix cap tipus d'organització social com el de la polis. Tampoc és, en realitat, perquè sigui l'únic animal capaç de viure en un tipus d'organització social com el de la polis. L'home és també l'únic animal capaç de gratinar els macarrons al forn i no se'l coneix com a animal que-gratina-els-macarrons-al-forn. Quan Aristòtil definia l'home com a animal polític posava la mirada en la més alta realització possible de les capacitats humanes. A la polis, l'home és capaç d'unir-se amb els altres homes a través de les més elevades de les capacitats humanes; el pensament i la parla. Però la polis no és qualsevol ciutat. La polis és un tipus determinat de ciutat, amb un funcionament econòmic determinat i amb una arquitectura determinada. Una arquitectura que reserva als ciutadans un espai que els és propi, l'espai on els afers polítics tenen lloc. Aquest és un espai d'aparició, on els ciutadans es troben cara a cara amb els altres ciutadans. Un espai d'igualtat, on les jerarquies existents en l'espai familiar hi són inexistents, i de llibertat, on no es coneix l'esclavitut del treball de subsistència. Un espai on hi regna la veracitat, que no sent veritat és com a mínim voluntat de.
Fa uns quants segles que l'home no viu en polis. Fa uns quants segles que l'home no coneix aquest tipus d'organització social, aquest tipus de ciutat que reserva un espai a la llibertat, la igualtat i la més alta realització de les capacitats humanes. Fa uns quants segles que l'home no coneix la política propiament dita, sinó únicament l'administració dels afers de l'Estat. Ara, que des dels fans d'Obama fins als de Rosa Díez, se'ns presenta internet com l'espai d'una nova manera de fer política, ara que es parla d'una política 2.0 i aquesta es presenta com la solució a gairebé tots els problemes que afecten la democràcia representativa, des de la manca de democràcia fins a la manca de representativitat passant per la manca de relació entre polítics i ciutadans. Que internet es presenti com l'espai propi de la nova política és paradoxal no només perquè internet no sigui un espai, sinó perquè a intrnet ningú dóna la cara, perquè a internet no hi ha res semblant a una aparició pública sinó una constant ocultació o, com a mínim, una publicitat limitada, un ensenyar la poteta, i perquè, com diu Arcadi Espada, a internet tot és mentida fins que es demostri el contrari.
El control dels polítics i de les seves polítiques i partits és potser la més elevada tasca que ens pertoca com a ciutadans, però el control dels polítics no és encara política.

Article publicat a El Matí.cat

9 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Ferran,

Totalment d'acord. La sortida a les imperfeccions democràtiques liberals sembla que hem de buscar-les en elles mateixes. I per això, ja que parles dels grecs, sembla també convenient tornar a la connexió entre diké i praxis, entre justícia i coneixement pràctic, que ja apareixia en les primeres realitats democràtiques. De fet, tant convenient és evitar la realització de models utòpics de caràcter ètic que no es plantegin la seva aplicabilitat operativa, com evitar una resignada actitud que tot ho explcia en termes de racionalitat del sistema.

Molt bon article.

Gregorio Luri ha dit...

Bé.. torno al plas, plas.
Sí, és exactament així, "un animal polític", amb tot el que això implica, i no solament un animal ciutadà. Per això podríem dir també que l'home és l'animal amb menys capacitat d'oblit (fins i tot de les receptes de cuina, que no cal menysprear).

Gerard ha dit...

No crees, buen amigo, que estamos asistiendo a un cierto proceso de demonización de internet, bloggeros...etc.no es el caso de Arcadi, pero otros, me da la impresión que ven amenazadas sus lentejas (o disminuidas) y disparan contra el pianista.

Quim Tubert ha dit...

Com que no hi ha un espai per la "llibertat, la igualtat i la més alta realització de les capacitats humanes"? Jo em pensava que la construcció del fòrum a Barcelona es féu amb aquest objectiu. De fet cada diumenge em passejava amb una túncia blanca i elpais sota el braç per perorar la meva veracitat, però ningú volia escoltar-me. Gràcies Ferran per desfer el meu equívoc. Deixaré de fer el ridícul.

Anònim ha dit...

Felicitats per l'article, mestre! Aquí rau la clau de volta de tot el nostre problema polític: l'home no viu en polis des de fa segles, certament.

Noctas ha dit...

Bo, molt bo aquest article. I t'asseguro que l'he llegit i ben llegit. El mon dels blogs té dues espècies diferents de covards. Uns són els que tenen un blog amb Nick i no posen noms i cognoms per por a que els demés prenguin nota de les bestieses que diuen, i els altres són els que no publiquen els comentaris de forma immediata i primer els han de llegir no fos cas que diguessin alguna cosa que no els agradés., en tot cas totes dues formes de covardia són absolutament respectables...saludus company!!!

"el Primo" ha dit...

Em sembla que l'autor d'aquest article està bastant equivocat si realment es pensa que la política consisteix en la més alta realització possible de les capacitats humanes. D'entrada què vol dir la més alta realització possible de les capacitats humanes? De capacitats humanes n'hi ha moltes, per exemple, fer una truita, o tocar l'arpa. Però qui pot dir que una capacitat humana és "més alta" que una altra capacitat humana? Ningú. En definitiva, aquest article és un frau. Un frau retòric que gira al voltant de conceptes abstractes indefinits que no signifiquen res fora d'un context concret.

Ferran Caballero ha dit...

Noctas,
la meva suposada covardia té una explicació molt simple. Vaig posar el control de comentaris quan algú (que, per cert, no és tan anònim com es pensa) va començar a penjar comentaris molt desagradables. Cal dir que no eren desagradables amb mi, perquè no he censurat mai cap comentari m'insultés a mi. La meva covardia neix de pensar que deixar que el meu blog serveixi per amenaçar persones que estimo és una indignitat que no em vull permetre.

Una abraçada

Noctas ha dit...

Bona aquesta Ferran., perfectament comprensible...!!!

Una abraçada també per tú, crack...