24.5.09

El Republicanisme de Zp

Llegint les reflexions de ZP sobre l'avortament i sobre la seva concepció del que és la lliure decisió d'una nena de 16 anys embarassada, recordava aquests dies quan Zapatero, volent-se armar ideologicament, es declarava seguidor del Republicanisme de Philip Pettit. Aquest republicanisme es construeix sobre la voluntat de superar la distinció popularitzada per Isaiah Berlin entre llibertat positiva (o de l'autodomini) i la llibertat negativa (de la no-interferència). Aquesta oposició hauria confós la fonamental diferència entre interferència i dominació, que és interferència arbitraria en les decisions d'altri i precisament per això l'autèntica amenaça a la seva llibertat política.
Veient l'enorme interès que té Zapatero en evitar la interferència dels pares en les decisions de les seves filles adolescents embaraçades, es fa evident que el seu republicanisme s'assembla el de Petitt tan com el patriotisme constitucional d'Aznar al de Habermas. Perquè el que molesta a ZP no és ja la possibilitat que els pares puguin obligar la seva filla a abortar o a no fer-ho, sinó el simple fet que hi tinguin alguna cosa a dir. Alguna cosa més a dir-hi que la seva millor amiga o el seu company de festes. Paradoxalment, el discurs de Zp hauria incorporat el més absurd dels vicis retòrics liberals, el de creure que les decisions autònomes són decisions no condicionades i tot i així existents. Mentre Petitt, i evidentment no és aquesta una de les seves aportacions, hauria entès que pensar la llibertat com a no-interferència no serveix per pensar la llibertat política, Zapatero hauria fet un pas més entenent que serveix, com a mínim, per no pensar la política, per no pensar la crisi, per no pensar la grip i per seguir sense pensar el paper de la familia en una societat que es pretengui democràtica.
.
Article publicat a El Matí.cat

2 comentaris:

RS ha dit...

Crec que li dones massa valor al sentit que ZP li volia donar a aquesta política. No va d'interferir o deixar d'interferir, va de desviar el debat i ideologitzar una campanya electoral de molt baix nivell escorant el PP més a la dreta encara. El problema no és la interferència sinó és la immensa frivolitat de tot plegat.

rA ha dit...

La proposta de ZP, si l'entenc be, no es de prohibir el consell dels pares sino de protegir la decisio de la noia. Sospito que la llei nomes seria relevant per casos forc,a extrems on la noia viu "dominada" en l'ambient familiar (per fer servir el terme que defineixes).

Estic d'acord, pero, que parlar del consell dels pares com a "interferencia" em fa vomitar.