11.4.09

La continuació de la guerra per altres mitjans

En el seu discurs de Praga, pronunciat poques hores després que Corea del Nord complís les seves amenaces de llençar un objecte volador no identificat per reafirmar la seva virilitat davant la comunitat internacional, Obama prometia lluitar per un món sense armament nuclear.
Com recordava William Kristol, la humanitat ja ha conegut un món sense armament nuclear, un món com el de 1939, i és precisament la Segona Guerra Mundial, iniciada en aquest món lliure d'armament nuclear, la que va convertir en necessari el seu desenvolupament. Perquè, contradient l'ortodoxia discursiva, és la possibilitat de la guerra la que porta a la cursa d'armament entre les nacions i no aquesta cursa la que porta a la guerra, un món sense armes nuclears no és necessariament un món més segur i pacífic que un món amb armes nuclears. De fet, i en el que sembla una de les més grans paradoxes bèl·liques de la història humana, el potencial de destrucció sense precedents d'aquest armament l'ha acabat convertint en la millor garantia de pau entre potències nuclears fins al punt que, com diu Hannah Arendt recordant la vella màxima de Clausewitz, ara "la pau és la continuació de la guerra per altres mitjans".
Lluitar contra la seva existència no és entre les que semblen les tres veritables tasques amb les que ens encara la tecnologia bèl·lica del present; 1) assegurar-nos que l'armament nuclear segueixi en mans de les potències democràtiques que el tenen per tal de garantir la seva seguretat, 2) intentar, en la mesura del possible, que no estigui en mans de països totalitaris o hostils com Corea del Nord i l'Iran i 3) assegurar-nos, per totes les vies imaginables, que no caigui en mans terroristes. L'amenaça que avui en dia l'armament nuclear representa a la seguretat mundial no ve tant de les potències estatals (que, per molt poc democràtiques que siguin, contemplen com totes les nacions la seva supervivència com a màxima prioritat) sinó del perill que aquestes armes arribin a estar sota control de grups totalment indiferents al futur de la vida mundana.
Marcant la desaparició de l'armament nuclear com un objectiu polític, encara que sigui un objectiu més llunyà que la fi dels seus dies, Obama sembla intentar defugir el que potser sigui el malson més primari de l'era de la tècnica; la possibilitat d'una total i definitiva destrucció de la vida humana sobre la terra. Imagino que deu ser possible oblidar que aquesta possibilitat no admet marxa enrera, que no podem tornar a un món d'impotència devastadora perquè la tecnologia no fa marxa enrera. Fins i tot deu ser possible recuperar la innocència que la Segona Guerra Mundial ens hauria d'haver fet perdre definitivament, però em sembla que seria una tragèdia sense precedents que el primer en aconseguir-ho fos el President dels Estats Units, possiblement l'únic que encara és capaç de vetllar el nostre pacífic repòs.

Article publicat a El Matí.cat
.

3 comentaris:

lola ha dit...

Ha estat una gira, la d'Obama,
que Déu n'hi do, D'entrada, deixa anar que és molt més probable que Al Qaida ens ataqui a nosaltres... Home, gràcies per l'avís... I per acabar ens diu que hem d'incorporar Turquia... I el sermò del castell, que comentes (esplèndit, el teu post). És un frívol, aquest home.
Després se'n va a veure les tropes a l'Irak i els felicita efusivament per haver portat la democràcia (!!!) a aquell país...Mira, ja que ho heu fet, ja que heu tingut a bé de fer-ho, doncs us en felicito, tu. És un cínic, aquest home.
Molt poc després d'haver estat elegit, vaig veure una entrevista a l'S.G. Payne, esborronat i trist, per la histèria política desfermada, tan impròpia, deia, del seu país.

RS ha dit...

L'existència de les armes nuclears és certament dissuassòria fins el dia que ho deixi de ser. Des del teu punt de vista no hi hauria problema perquè tots els països del món tinguessin armes nuclears, com que el que pretenen és la seva supervivència no les usarien mai, no? Doncs no ho tinc gens clar, en primer lloc perquè crec bastant poc en la racionalitat humana, però des d'un punt de vista més pràctic et diré que si hi ha il.luminats disposats a fer-se saltar pels aires per matar vint passatger d'un autobús, perquè no hi pot haver un il.luminat disposat a esborrar el seu país del mapa a canvi de redimir el món sencer?

Per altra banda, saps que hem estat molts cops a ben poc d'iniciar una guerra nuclear global, la crisi dels míssils de Cuba per exemple, en un moment on només dues potències tenien armament nuclear. T'imagines què pot passar entre el el Pakistan i l'India, Corea del Sud i Corea del Nord o Israel i l'Iran?

L'armament nuclear és un perill global, però avui és sobretot un perill regional. Els països que he anomenat segur que no s'anihilarien però segur que s'arribarien a fer molt de mal i que nosaltres en seríem també damnificats.

I finalment, com dius tu, el perill principal és que l'armament nuclear acabi en mans de terroristes, però el problema és que com més armamanent hi hagi i com més països el desenvolupin aquest perill es multiplica cada vegada per més.

Penso que cal acabar amb l'armament nuclear, i deixa'm ser innocent, naïve, utòpic o com vulguis dir-ne, el que cal és acabar amb tot tipus d'armament.

Salut.

Efrem ha dit...

Encara falta molt perquè es puguin destruïr les armes nuclears. Primer perquè si un estat es declara unilateralment a favor de la destrucció dels EUA, per culpa de l'extremisme religiós o del que sigui, i pel que sigui arriben a desenvolupar-la; potser serà necessàri que els anomenats estats democràtics en facin ús. Però el que no es pot permetre de cap de les maneres és que un país no-democràtic pugui arribar a tenir-la.