26.4.09

Indignes de l'ONU

Lluny d'indigna, la Conferència contra el racisme de l'ONU celebrada aquests dies a Ginebra és potser el més aconseguit intent de l'organització de posar-se a l'alçada de les seves pretensions. A Ginebra s'ha tornat a posar en evidència el projecte d'acabar amb el conflicte en les relacions internacionals.
El caràcter hobbesià d'aquestes relacions no depèn, com ens agradaria creure, d'una desgraciada tradició bel·licista. També per imperatiu democràtic posem l'aparell de l'Estat al servei dels interessos ciutadans, fins i tot o sobretot quan aquests interessos poden topar amb els d'altres estats. També quan aquests interessos són tant poc materialistes com la promoció dels drets humans o la lluita contra la pobresa al món, la seva defensa és necessariament polèmica. La pretensió de substituir aquest estat de naturalesa en les relacions inter-nacionals a través de la igualtat formal dels interessats, com pretenen haver fet en les relacions intra-nacionals, ha de convertir per força la hipocresia en el més elevat dels valors morals contemplats. Hipocresia que obliga a oblidar que no tothom està legitimat per parlar en nom del paperet que l'anuncia.
Així, els únics que no van estar a l'alçada de la situació varen ser els representants europeus, que marxant a mig discurs de l'antisemita Ahmadineyad van perdre's la que podria haver estat la millor de les lliçons de la conferència. Perquè va ser Ahmadineyad qui, recordant l'existència de l'antidemocràtic dret a veto dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat, va desenmascarar l'ordre del real, fins al punt que ja cap autèntic democràta hauria de poder-se sentir digne d'una institució com l'ONU.
.
Article publicat a El Matí.cat

5 comentaris:

Moré ha dit...

Ferran , el teu raonament solament té un defecte. Parteixes de la idea d'un país un vot. Això seria legítim i normal si realment la ONU estigués formada per estats democràtics en la seva totalitat; però no és així. La democràcia ( o les votacions lliures entre països) solament poden servir quan els drets en cada un dels estats són equiparables en els seus ciutadans. Per desgràcia l'ONU no és un forum representatiu democràtic; és solament una plataforma de propaganda per a les dictadures i règims totalitaris per netejar la seva cara. Amb la composició del plenari cada dos per tres surten votacions que fan enrojolar qualsevol persona amb dos dits de front. En tenim sort del dret a veto de democràcies consolidades com els USA, França, Gran Bretanya... si no fos així la barbàrie que permet i alenta que països com Algèria siguin presidents de la Comissió de drets humans de l'ONU ja se'ns hagués menjat a tots.
Avui l'ONu és un organisme inútil que solament serveix de plataforma diplomàtica.

Ferran Caballero ha dit...

Moré,

Suposo que no m'he explicat prou bé, però el que volia dir és precisament que l'existència del dret a veto demostra fins a quin punt l'estat de natura en les relacions internacionals és insubstituible i fins a quin punt, per tant, les bones intencions de l'ONU i els bonics discursos dels nostres estimats democràtes són hipòcrites.

Moltes gràcies pel comentari,

Moré ha dit...

Em sap greu no haver-te entès , et demano disculpes i t'agraeixo l'explicació.

Ferran Caballero ha dit...

I ara!

deixi deixi, aquí qui té l'obligació de fer-se entendre sóc jo.

Una abraçada

Noctas ha dit...

El dret a vet és el mateix que disposar del poder. La Onu i el seu mateix funcionament es inadmissiblement hipòcrita. La Unanimitat també és una estafa. Vet i unanimitat...com es blinden els cabrons!!! cinc paísos que disposen, i els altres a menjar-se la mandanga....saludus mestre