12.4.09

Els okupes i la violència

"Nosaltres tenim arguments i ells només violència"
.
Heura Posada
.
Després de llegir el relat d’Heura Posada sobre el desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona, crec que és del tot necessari posar algunes obvietats sobre la taula.
La primera és que, quan Posada diu “nosaltres (els okupes) tenim arguments i ells (els mossos) només violència”, menteix. Menteix, en primer terme, perquè les okupacions són, i així i per això han estat sempre defensades, una mesura de força en la lluita contra la propietat privada, un acte de violència contra el sistema democràtic. La conveniència d’una okupació pot buscar en l’argumentació mil maneres d’autojustificar-se, però això no convertirà mai l’okupació en un argument perquè l’okupació és, en ella mateixa, un acte de violència. I menteix, també, perquè els mossos tenen alguna cosa més que la violència. Tenen, i això és el que els diferencia ja no només dels okupes sinó dels grisos amb els que ara se’ls compara, la legitimitat democràtica per fer-ne ús.
Una segona evidència és el fet que si una resposta dels mossos pot ser qualificada de “desmesurada” és només perquè hi ha una mesura adequada en la resposta, però mai perquè no hi hagi resposta possible. I aquesta resposta no només és possible sinó necessària quan algú desafia els principis de la democràcia. En aquest sentit, només cal lamentar que, fent les coses malament i fent-les 4 mesos tard, aquesta resposta hagi pogut servir per crear al voltant dels okupants un clima favorable, de simpatia, que els reforci en la seva croada contra els drets dels ciutadans.
Malgrat l’evidència, és possible que la senyoreta Posada no entengui que la violència contra el sistema és també violència. De la mateixa manera, i malgrat l’evidència, és possible que la senyoreta Posada consideri la seva violència molt més legítima que la dels Cossos de Seguretat. Podria ser que ningú li hagués explicat com funcionen aquestes coses i, si aquest fos realment el cas, lamento sincerament haver hagut de ser jo qui li descobrís la farsa. Creguin-me si els dic que ho faig amb la millor intenció, recordant que fins i tot el Quixot va tenir el seu moment de lucidesa i convençut que mai és massa tard per deixar de dir absurditats.

Carta al director del setmanari 3devuit
-

3 comentaris:

Tumbaíto ha dit...

Los grises, Ferran, tienen muy mala fama. Aunque confío en que los mossos sirvan para mejorarles la imagen.

rA ha dit...

L'article esta molt be. Pero, potser, parteix d'una premisa equivocada: que la senyoreta Posada ha deixat anar la frase tenint cap mena de consciencia del seu contingut. Que ha reflexionat i l'ha cregut encertada. Que ha destriat entre les moltes coses que podria haver dit, i ha escollit parlar d'arguments i violencia. Vols dir?

Ferran Caballero ha dit...

Tumbaíto,

espero que los mossos tengan otro trabajo que el de mejorar la imagen de los grises!

rA,

suposo que tens raó i és massa suposar el suposar que aquesta bona gent saben el que es diuen. Però potser aquí hi hagi el sentit de l'articulet aquest i de tants altres, si és que en realitat en tenen algún.

Abraçades