3.4.09

Diàleg i violència

Ara que tothom i a tot arreu presenta el diàleg com la via de prevenció o solució dels conflictes, ara que es dialoga amb el company de classe que t'impedeix entrar a la Universitat en nom de la legitimitat assemblearia, ara que es promou el diàleg amb el president d'un país que busca armar-se i assegura voler esborra l'Estat d'Israel del mapa, ara que ja no són només els civilitzats i els religiosos els que dialoguen sinó que ho fan fins i tot les propies civilitzacions i religions, em sembla que ara, precisament quan tantes esperançes hi ha dipositades en el poder pacificador de la paraula lliure, seria un bon moment per recordar la naturalesa polèmica del diàleg.
El diàleg només es pot construïr sobre una base previa fermament establerta que el possibiliti i el delimiti al mateix temps. Les qüestions fonamentals no poden ser disccutides, són imposades de la mateix manera que, com encara passa en algunes families, els nens troben el plat a taula, sense la possibilitat de discutir el menú. La necessitat d'un acord bàsic fa que, en realitat, el diàleg només sigui possible entre aquells amb qui no hi ha res a discutir o entre amics. El diàleg no és mai la via de solució dels autèntics conflictes, que són aquells que es produeixen respecte les qüestions elementals que queden fora de la discusió.
La mateixa pràctica democràtica, que tant bonament tendim a idealitzar com a espai de confrontació d'opinions diverses a la recerca del consens, es fonamenta en el respecte bàsic a unes inqüestionables normes i a uns drets fonamentals dels ciutadans. Necessita també d'una clara distinció entre aquells que poden i aquells que no poden formar part d'aquesta comunitat de diàleg, entre els ciutadans i els estrangers. Així es defineix el demos, de tal manera que no hi ha democràcia sense una violència que la fonamenti i la defensi de l'excés de qüestionament. A diferència del que defensen liberals popperians i antisistemes a la bolonyesa, tots ells apologetes sense saber-ho de la mateixa societat oberta, el sotmetre a discusió fins i tot els principis fonamentals del sistema no és una pràctica democràtica modèlica sinó un atac a la democràcia mateixa, basada precisament en el fet que hi ha qüestions que no poden ser discutides. Com que uns i altres, en realitat, estàn molt més segurs del que mai admetran de la inutilitat del diàleg, sempre que utilitzen el diàleg ho fan com a continuació de la guerra per altres mitjans.
.
Article publicat a El Matí Digital.cat
-

4 comentaris:

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

lamento el que li passa a la universtat, benvolgut amic Ferrancab, com també lamento que no faci referència al nou govern israelià, un govern d'ultradreta amb totes les lletres. Uns autèntics feixistes.

Ferran Caballero ha dit...

Artista, antic Subal, estimat,

Gràcies per la seva solidaritat.

Sobre el tema del govern d'Israel, només puc dir que em sembla que no seria el meu govern d'Israel. De totes maneres, hi ha una cosa que volia dir. El que he escrit en aquest blog sobre el conflicte palestí és el que penso sobre el conflicte però no és tot el que penso sobre el conflicte. No es pot estar a tot arreu, estimat Subal, i jo opto per estar on crec que puc aportar alguna cosa. La mirada és, per tant, parcial i no només respecte al cosmos (qui pretén el contrari?!) sinó respecte a mi mateix.

Una afectuosa abraçada,

Ferran

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Igualment, amic Ferrancab!

rA ha dit...

Em sembla correcte senyalar la necessitat d'uns "acords basics" per a dialeg; i que com a consequencia discutir aquests acords es atacar el dialeg.

D'aqui a dir que el dialeg es inutil... per que? No se que vols dir exactament amb "autentics conflictes," i si me'ls defineixes amb els que tracten dels acords basics, ens quedem amb un raonament circular.

Crec que el dialeg es una via de solucio de molts conflictes perque ajuda a dissenyar un compromis. Podem estar en desacord en una situacio i no adonar-nos que el que t'empipa mes de la situacio no es el que m'importa mes a mi, i a l'inreves. Si ens hem de seure i, per exemple, hem de prioritzar els aspectes de la situacio que ens son importants, podem trobar formes de negociar.