29.3.09

Superlópez crida a l'acció directa

Al diàleg platònic del Teetet, Sòcrates explica la famosa anècdota de quan Tales de Milet, alçant la vista per contemplar les estrelles, va caure dins un pou i, al veure'l, una noia tracia va esclatar a riure davant aquell home que, pretenent conèixer les més elevades qüestions, era incapaç de veure el que tenia davant dels nassos.
Recordava l'anècdota l'altre dia, mentre escoltava les emotives paraules que el professor López adreçava als estudiants al final de la manifestació. És difícil aguantar-se el riure davant centenars de persones aplaudint frases tals com "no hi ha diàleg a les comissaries de policia" o "estàn passant coses a les nostres vides", però és molt més fàcil fer-ho quan aquestes absurditats van seguides de crides a l'"acció directa". He escoltat l'entranyable López explicant de quina manera entén ell que la filosofia és una forma de vida, l'he sentit elevar a la categoria d'activitat acadèmica coses com l'elaboració de propaganda falsa per repartir al metro de Barcelona o l'okupació d'edificis històrics amb l'objectiu de desvetllar les contradiccions del sistema capitalista, però l'altre dia, veient-lo sorgir d'entre les ombres en una imatge televisiva de gran contingut poètic, escoltant-lo pronunciar el discurs d'estàn-passant-coses-a-les-nostres-vides, vaig trobar a faltar una explicació la naturalesa de l'acció directa. Com que López utilitza un vocabulari propi, on feixista és un president qualsevol democràticament escollit i feixista és també qualsevol sistema de govern dels que vulgarment coneixem amb el nom de democràcia, parar atenció a les seves explicacions és important per evitar males interpretacions del missatge i poder treure a la llum tota la complexitat del projecte la crida anuncia. Seria important per a joves com el Cristian, gran teòric de la democràcia i els drets civils, mentider públic i confés, que considera els que no som de la seva opinió tan imbècils que després d'un míting lamentable encara pretenia ensenyar-nos a aplaudir. Ho seria també per la Nora, pobreta, nena d'un cinisme inigualable, que reconeix amb sorprenent claredat la violència i la injustícia quan afecta les futures generacions però és incapaç de veure-la quan afecta els seus companys, i segurament ho seria també pel cacic de la Facultat, un tal Pablo, que tot lector de diaris haurà vist aquests dies a les portades, sigui dirigint assemblees o manifestacions, i que, amb alguns dels seus companys, pateix d'una raríssima i sorprenentment agresiva al·lèrgia a les càmeres de televisió perquè, segons diuen els seus amics, la polícia els ha agafat una injustificada mania i prefereixen no deixar-se veure gaire.
Dic tot això perquè hi ha dies, i d'aquests dies ja en van uns quants, que l'acudit dels del pou no fot puta gràcia. Com no fot puta gràcia que López, gran investigador del feixisme postmodern, un feixisme obscur que s'amaga a la vista del comú dels mortals però que als seus ulls es mostra clar i distint com a motor immòbil de la nostra societat, és incapaç de reconèixer fenòmens d'altra banda molt més simples, molt menys nous i molt menys postmoderns, com són la violència i el feixisme que practiquen aquests dies alguns dels seus alumnes.
.

10 comentaris:

irichc ha dit...

Què seria dels mentiders, els fanàtics i els llepaculs sense la vibrant poesia de masses.

Jordi Graupera ha dit...

Extraordinari.

Ni ha dit...

Jo hi era, el dia de les càmares, i en dono Fe al 100%, com suposo que molts dels nostres companys. I de com vam haver de pujar per la porta de servei i d'aguantar que cert càrrec ens demanés "paciència i esperança" i s'amagués al seu destpatx corrent. A mi em faria vergonya, autèntica vergonya, que un alumne meu s'hagués de violentar d'aquesta manera per poder pujar a les aules a demanar-me, com a mínim, informació.

T'estimarem igual, ferraniu, el dia que et trenquin la carona aquesta de talpet que tens, però et prohibim expressament tornar a la facultat fins que no es calmin les coses...que tu et poses nerviós i després...

un petó

Tumbaíto ha dit...

¿Quién es el último que habla? El que dice haberse encerrado en la facultad.

Teresa Amat ha dit...

No sé qui coi és aquest tal López; m'he limitat a anar al final del vídeo per veure'l i només amb dues frases (no he pogut més) he deduït que deu tenir molts problemes mentals, pobre home (és un dir). I això és un professor com n'hi ha tants, encara que alguns siguin menys vistosos. El meu condol, nois, per haver d'aguantar aquests paràsits destructius. (I amb vosaltres tots nosaltres al darrere.)

Gregorio Luri ha dit...

Lacan als estudiants del 68: "Com revolucionaris, sou uns histèrics en busca d'un nou amo. I el tindreu."

Ferran: Ocata sempre t'oferirà refugi polític.

Ferran Caballero ha dit...

Tumbaíto, el último es superlópez. Todos los miércoles en directo en nuestra facultad.

Gregorio, moltes gràcies.

Ni, així ja ho tenim tot.

Irichc, Graupi i Teresa, moltes mercès pels vostres comentaris.

Pedro ha dit...

Super-Mayayo!

Teresa Amat ha dit...

Mireu
quina perla:.

Però era previsible, hi ha gent que només es fa gran en el sentit més roí.

Ferran Caballero ha dit...

Teresa,

collons amb la senyora Castells. Si la senyora Castells tingués una empresa jo me n'alegraria molt de veure-la contractar aquests bons nois de l'Assemblea. Molt.