26.3.09

No parlem de Bolonya

Estic fart de viure envoltat de gent mig sonada.
.
Michel Foucault (sobre Maig del 68)
.
La ciutat està igual. En l'actual situació, parlar de Bolonya com si aquest fos el problema de la nostra universitat és com plantejar un debat sobre teologia musulmana per parlar de l'11-S. No parlem de Bolonya, parlem d'altres coses, coses que no hi ténen res a veure. Parlem d'estudiants amenaçats per internet, d'estudiants amenaçats als passadissos de la facultat, estudiants amenaçats al bar de la facultat, a la porta de la facultat, a la biblioteca de la facultat... Parlem d'estudiants amb una por més que comprensible a anar a classe, d'estudiants amb una por més que comprensible a dir el que pensen per no ser insultats per algún company solidari, parlem d'assemblees que ténen de democràtiques el mateix que la República Popular Democràtica de Corea del Nord, d'un degà naturalment acollonit suplicant respecte als culpables d'aquesta situació, d'un l'equip de govern de la UB que segueix oferint diàleg, d'un rector acovardit que triga 4 mesos a fer la seva feina, d'una policia que quan finalment fa alguna cosa semblant al que ha de fer una policia ho fa malament i d'un conseller d'Interior que encara no ha entès quin és el seu lloc en l'okupació d'una Universitat. No parlem de Bolonya, parlem d'estudiants violents, energúmens decidits a boicotejar qualsevol indici de normalitat amb la comprensió i col·laboració d'alguns professors que ara fa uns 40 anys van perdre als carrers de París qualsevol sentit del ridícul que mai haguéssin pogut tenir. I parlem d'estudiants indefensos en qui la classe dirigent sembla haver delegat les seves responsabilitats. No parlem de Bolonya, parlem d'una societat on els únics que fan el que han de fer són els que millor seria que no féssin res i d'una Universitat on comença a ser evident que, si molt no canvien les coses, qualsevol final possible del present conflicte serà un pèssim final.
.
-

12 comentaris:

crêpesdenutella ha dit...

celebro el primer enllaç :)
de la resta començo a estar tan cansada com tu...

Anònim ha dit...

Brillant reflexió que malauradament no he sentit dir per part de ningun dels màxims responsables polítics d'aquest país...

http://atalaia.balearweb.net/

Anònim ha dit...

EL PROBLEMA,NO ES SOL EL FAMOS PLA,EL PROBLENA ES LA MANCA DE FUTUR.
JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

Gràcies per escriure coses que molts no ens atrevim tan sols a dir en veu alta a la Facultat.
Vull creure que el final serà menys pèssim de com ahir l'imaginava, però ja no sé cap a on van les coses ni què hem de fer.
Un petó
(ja saps quins són els motius per fer un comentari anònim, em sap greu)

Efrem ha dit...

Què cal, Ferran?

Ferran Caballero ha dit...

Efrem,

calen tres coses; policia, aigua i sabó. ;)

lola ha dit...

Ja sé que no serveix de consol, però, en la línia del Gregorio, penso en els meus "simpàtics" companys revolucionaris d'Universitat franquista. Interrompien les classes sense manies i sempre començaven amb la mateixa explicació que espero que et faci riure, en les actuals circumstàncies sempre va bé:

"¡Compañeros! Venimos a concienciar".

El primer curs de carrera, el vaig passar en blanc, aprovat general pel morro; llavors eren els PNN els que ens "concienciaven". Anys després vaig conèixer un company que s'hi havia negat, a tenir aprovat particular, tot exigint que li fessin exàmens, la qual cosa va aconseguir. Un dia, fent una reclamació a Secretaria va veure les actes de la classe; no tots eren aprovats, hi havia algun excel.lent d'algun corre-ve-y-dile del professorat revolucionari.

En fi, "batalletes" d'avis i d'àvies gairebé... Però, endavant i "que no decaiga".

enric faura ha dit...

Tens raó, fa falta molta aigua i sabó, una dutxa diaria sobretot per aclarir les idees, i un bri de pensament.

De tota manera entre dimecres i dijous va passar quelcom important. Algú/ns (seria molt interessant saber-ho) ha introduit un canvi de tàctica que semble respondre a una nova estrategia.

Ara què, per on tirar?

Tumbaíto ha dit...

No tienes sentido del humor, Ferran (padecerás úlceras).

Tendríamos que hacer un grupito que pudiese alcanzar mayorías en la asamblea y nombrar a Marujita Díaz hija predilecta y meta estudiantil del movimiento anti-boloña.

¿Formamos el sindicato "escurços negres?

Efrem ha dit...

xDDDDDDDDDD!

Tumbaíto ha dit...

Efrem tampoco tiene sentido del humor, Ferran.

Gregorio Luri ha dit...

Tumbaito: En mis tiempos universitarios pamploneses funde el "Movimiento Coz y Martillo", de escasísimo éxito y exigua vida. Ya en Barcelona fui el promotor del "Comando Concha Piquer (R)". Lo de (R) significaba "Reconstituido". Aún lo recuerda alguno.