18.2.09

Les lliçons de Chávez

"No són els sonats la pitjor amenaça contra la democràcia. Com la història ens ha ensenyat, la pitjor amenaça per la democràcia és el poder desenfrenat de l'Estat sobre els seus ciutadans i, en la majoria dels casos, aquest poder es desencadena en nom de la conservació de la democràcia."
.
.
En pocs dies el President Chávez ha donat dues lliçons de política que crec que val la pena tenir presents.
La primera, en la seva polèmica amb l'eurodiputat del PP, Luis Herrero, és que tota hospitalitat és condicionada. És evident que aquesta primera lliçó té molt a veure amb el cas Wilders com és evident, també, que les condicions que ha de posar una democràcia com la britància al dret d'hospitalitat difereixen necessariament de les que posa un govern com el veneçolà. Però no podem oblidar que aquesta diferència assenyala a un condicionament necessari i ineludible. Que la prohibició a Wilders d'entrar al Regne Unit es presenti, per tant i principalment, com un problema d'hospitalitat no m'estalvia dir encara alguna obvietat sobre la llibertat d'expressió. perquè em sembla que només podem defensar el caràcter sagrat de la llibertat d'expressió si entenem què és la llibertat d'expressió. Llibertat d'expressió i censura es troben en un conflicte tal que són incompatibles en un mateix moment i comunitat política; on hi ha censura no hi pot haver llibertat d'expressió. Perquè si censurar és impedir que algú parli, garantir la llibertat d'expressió és permetre que tothom pugui parlar i que, en conseqüència, tothom pugui dir el que li doni la gana. Ara bé, el vincle entre llibertat i responsabilitat és d'una necessitat tal que a ningú hauria de sorprendre que aquest dret de cadascú a dir el que li doni la gana sigui el mateix que obliga tothom a responsabilitzar-se del que li ha donat la gana dir. Això no fa menys evident que la diferència que hi ha entre llibertat d'expressió i censura és essencial i no qüestió de grau.
La segona lliçó de Chávez és que el respecte a les qüestions procedimentals és condició necessaria però no suficient d'una democràcia amb aspiracions d'autenticitat. Més enllà de les pràctiques de manipulació de masses que el president ha fet servir per assegurar-se el triomf, el que ens hauria de preocupar és que el mateix resultat pot aconseguir-se sense necessitat d'expulsar els observadors de Human Rights Watch. El principi d'entropia present en la democràcia converteix en necessaria la preservació d'uns principis no sotmesos a la voluntat popular que la salvaguardin. Pressuposo que la victoria de Chávez és una passa enrera de la democràcia veneçolana, però he de dir que amb aquest pressupòsit no pretenc donar una resposta definitiva a la qüestió de si la possibilitat de ser reelegit indefinidament hauria de formar part o no d'aquest vedats privats de caça.
.

5 comentaris:

Daniel Gamper ha dit...

Molt clar i endreçadet el seu comentari, senyor Caballero. Vostè sí que sembla haver après la lliçó (literalment i metafòrica), i no pas en Chávez. D'aquí que el títol que utilitza sigui equívoc. No es tracta, convindrà amb mi, de les lliçons de Chávez, sinó de les lliçons que ell fa com si no hagués après. Això pel que fa al segon paràgraf.

El que diu en el primer està molt ben expressat, però jo en faria una altra lectura. I és que en ocasions (i aquesta n'és una) la censura pública i publicitada és un altaveu més potent que no pas l'exercici de la llibertat d'expressió. I això els propagandistes com el tal Herrero & co. ho saben massa bé.

Efrem ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Efrem ha dit...

"el vincle entre llibertat i responsabilitat és d'una necessitat tal que a ningú hauria de sorprendre que aquest dret de cadascú a dir el que li doni la gana sigui el mateix que obliga tothom a responsabilitzar-se del que li ha donat la gana dir."

I en Esukadi se prepara...! PIM PAM PUUUM!! La!... Revoolución!

Gràcies per resumir-nos les classes del mestre xD! ;)

Quin és el principi d'entropia present en la democràcia? M'enrecordo que a química del batxillerat ens ensenyaven que era el desordre creixent en les reaccions... Però no capto...

Joan Safont ha dit...

Sempre quan algú cita The West Wing

Joan Safont ha dit...

Volia dir que sempre és un plaer és un plaer quan algú cita The West Wing. No sé que ha fet aquesta maquinota.