26.2.09

Democràcia 2.0

Passa amb la democràcia 2.0 com amb el Bicing, jutjada exitosa pel seu creixent nombre d'afiliats quan el seu propòsit fundacional semblava ser tot un altre. És evident que la quantitat d'usuaris de Bicing hauria de ser la principal preocupació d'una empresa privada de lloguer de bicicletes. Però si no és l'ànim de lucre sinó, per exemple, la millora en la circulació urbana el que es proposa l'Ajuntament de Barcelona amb aquest nou servei públic, el seu èxit sembla que s'hauria de jutjar segons el nombre de conductors han substituit el cotxe per la bicileta en els seus desplaçaments diaris per la capital catalana. De la mateixa manera, el que hauriem d'esperar d'una democràcia 2.0 és un salt qualitatiu en la cultura democràtica de les nostres societats de masses, semblant al que es va produïr en la meva joventut entre el PC Fútbol 4.0 i el 5.0 o com el que, segons m'han explicat, diferencia la primera vegada de la segona. El que cal esperar de la democràcia 2.0 no és només que estigui a l'abast de molts més ciber-ciutadans sinó que avanci en la sempre actual lluita per acostar la democràcia real a la democràcia ideal. Evidentment, el nombre de ciutadans amb possibilitat d'accedir al debat no és precisament una qüestió secundària quan del que es parla és del govern del poble, però m'atreviria a recordar que no és l'extensió dels principis d'igualtat i llibertat formals a tots els ciutadans el que aquí està en joc ja que aquest salt qualitatiu precedeix en uns quants anys l'aparició d'internet. L'aportació que, segons diuen els seus apologetes, caldria esperar de la nova versió 2.0 és la conversió de la democràcia liberal en una autèntica "democràcia deliberativa, en què tots els ciutadans han de participar en el procés de confrontació de les seves idees amb una realitat externa i persuadir els altres del seu punt de vista per crear aliances de canvi de consens”. No em sembla excessivament pessimista afirmar que, de moment, la democràcia 2.0 només ha servit per extendre a internet els vicis partidistes de la democràcia real i que, com a molt, ha servit a alguns polítics per mesurar la potència dels seus pulmons en l'eco del ciberespai.
.

2 comentaris:

Efrem ha dit...

Cada cop em sembla més assenyada la democràcia(!) platònicament entesa en conjunció amb la dels dèspotes il·lustrats i amb la concepció kantiana d'aquest moviment. Hi ha certs paral·lelismes entre això amb l'actual camí tecnocràtic.

Els qui ens manen s'intenten envoltar dels més sabis, i alhora també s'ocupen de que cada cop més gent pugui accedir a aquests afers. Que qualsevol pobre capaç pugui aspirar a la política amb perspectives d'èxit és una barreja entre ideal platònic de democràcia i socialisme democràtic.

Efrem ha dit...

Bé, quan dic democràcia platònica em refereixo al seu model d'estat, no a la seva concepció de democràcia.

Suposo que l'intenció del bicing és, a més del que tu dius, l'abaratiment del transport per la ciutat (és molt més barat que la resta de transport públic!) i la pintura d'aquesta façana d'ecosostenibilitat que pensen que s'ha de forjar la ciutat.