14.1.09

Relligant

És evident que la religió té una funció social i he de confessar que no em sembla malament que sigui així. Principalment perquè crec que l'home és capaç de fer tan el bé com el mal per les raons més absurdes. Més aviat, sense raons. I si d'alguna cosa estic convençut és que no és a través de l'argumentació lògica que s'arriba a la fe. En el camp de la moral, la religió ofereix un model d'acció; alguna cosa que la filosofia, en tant que pràctica reflexiva, no és capaç d'aportar perquè la reflexió és el perpetu aggiornamento de l'acció. Tota acció és un salt al buit. És potser per això que el problema que la laïcitat o l'aconfessionalitat d'un Estat planteja no és tant en la possibilitat que les esglesies prenguin o no posicionament polític sinó en quines d'aquestes preses de posició afavoreixen l'ideal de justícia democràtica i quines no. Això planteja un doble problema a l'Estat democràtic perquè la promoció d'aquesta justícia és absolutament incompatible amb la neutralitat o l'abstencionisme respecte el fenòmen religiós. Primerament perquè obliga l'Estat a ser molt menys tolerant del que li agrada proclamar-se. I segon perquè, a més de practicar la intolerancia, obliga la societat liberal a fer una cosa que fa sense voler-ho però que s'avergonyiria de fer conscientment: educar dogmàticament els seus ciutadans.
.
.

9 comentaris:

Puig de'n Cama ha dit...

Molt bon article, estaria bé ampliar-lo, m'ha fet pensar en l'intervencionisme moral de l'estat. T'aniré seguint.

Efrem ha dit...

No crec que la filosofía s'hagi d'entendre només com a pràctica reflexiva. Ai! Si els existencialistes, sobretot Kierkegaard, et sentíssin!

l'Estat democràtic fa la política en funció dels que hi hagi a la poltrona d'una manera maquilladament independentment de l'estat de dret, i no crec que això hagi de suposar cap problema, perquè tan teòricament, com pràcticament, les lleis són més pels ciutadans que no pas aquests per a la llei. I una cosa és allò que et proposes ser (Consitució) i l'altra la que ets (i ets capaç de ser) realment, això passa tant amb les nacions com en les persones. Em quedo amb la teva última frase, genial.

Per cert crec que has posat una D en comptes d'una G: "oblida l'estat".

Tals ha dit...

sóc jo o els teus articles han millorat molt (més?) en molt poc temps? ja m'explicaràs el secret. Petons

ferrancab ha dit...

Puig d'en Cama,
moltes gràcies i benvingut seràs!

Efrem,
però Kierkegaard no era poeta?! ;)
Tens raó, m'he equivocat amb la d, gràcies per veure-ho i per avisar!

Tals,
et dec un cafè amb llei i donut!

Jesús Cardona ha dit...

També em sembla que la religió té un sentit utilitarista, que és fer la vida més fàcil a un mateix i als altres. Potser en un país fonamentalista jo seria ateu, davant davant d'un convers -gent pesada- sóc un escèptic i davant d'un anticlerical defenso el patrimoni de l'església.

La vida és "ondoyante". La meva fe també ho és. La sensatesa pot arribar a ser un repte quan topes amb un dogmàtic.

Dessmond ha dit...

No educa dogmàticament l'estat sense haver de tocar el vessant religiós?. No n'és una mostra, per exemple Catalunya, que en comptes de Departament d'Ensenyament tinguem Departament d'Educació?. I govern més aconfessional o anticlerical que el present costarà de trobar.
Crec que se'n fa un gra massa del que pot o no provocar el coneixement de la religió. La que sigui. Tan greu com el conèixer les matemàtiques.

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
"el Primo" ha dit...

La idea que l'educació pot ser no dogmàtica, només pot haver sortit d'una ment que va bastant perduda. Tota l'educació, i no em refereixo només a l'educació acadèmica, sinó a la socialització, etc., no és res més que un conjunt de dogmes i prejudicis que condicionen l'individu des del moment que neix i fins que es mor. La noció de "llibertat" dels liberals és per riure. En una cosa estem d'acord, i és que una religió té una funció utilitarista. Bàsicament, una religió és útil sobretot pels sacerdots de la religió (altrament no l'haurien inventat, això és evident). I pels creients també té certa utilitat en tant que mecanisme d'evasió contra la crua realitat.

Tumbaíto ha dit...

¿Qué es una función?