21.1.09

Populistes

Interessant calbot de la Fundació Catalunya Oberta; una cosa és el que pensa la gent i una altra cosa és el que pensen els que parlen per sistema en nom de la gent.
Això mateix escrivia Sándor Márai als seus fantàstics Dietaris un inspirat primer dia de Juliol de 1984:
.
Populistes. Escriptors i gent de ploma que van elaborar programes literaris, socials i polític en nom del "poble". La qüestió és què en sabia, d'això, el "poble", és a dir, els camperols. I, si en tenia cap notícia, si hi estava d'acord. El "poble" no volia que la societat s'apagesés. Ells volien seguir essent camperols, però amb millors condicions de vida. Els "polítics comperols", la petita gent mesquina, àvida de botí i de funció social, el que volia en nom del poble era poder polític, cosa per a la qual el poble mai no els va autoritzar. A les eleccions secretes el poble no va escollir el minúscul Partit dels Camperols, sinó el dels Petits Propietaris, ja que volia conservar la forma de vida de la pagesia. No volia trasbalsar l'ambient social i intel·lectual de la cultura de l'aburgesament. El poble coneixia els límits de les seves aptituds. (...)
.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

QUE FACIL ES PARLAR EN NOM DEL POBLE.
LO DIFICIL ES SER POBLE.
JUGANT AMB BCN......

Dessmond ha dit...

Quan un polític parla en nom del poble és que amaga alguna misèria personal.

lola ha dit...

Home, tots parlen en nom del poble. És allò de la sobirania popular.