4.1.09

Mesurant la resposta

¿No tienes enemigos? ¿Es que jamás dijiste la verdad o jamás amaste la justícia?

Santiago Ramón y Cajal

Havent admès que Israel té el dret a defensar-se, potser seria el moment de fer un pas més i admetre que, en realitat, el que té Israel és la obligació de defensar-se. I la té perquè aquesta, la defensa pròpia i la conseqüent defensa de la pròpia població, és la obligació prioritaria de tot Estat. Em sembla que aquesta constatació obligaria a resituar el (suposat) debat sobre la mesura de la resposta als atacs de Hamas. Principalment perquè, com diu Michael Gerson, "si la resposta d'Israel ha estat criticada com a desproporcionada és des d'una mala comprensió del què voldria dir proporcionada. L'objectiu de l'acció militar, quan és inevitable, no és la d'acabar amb una vida a canvi de cada una injustament manellevada; això és simple venjança. L'objectiu és el d'acabar amb les condicions que produeixen el conflicte i l'assassinat". Això obligaria a ls buscadors de la justa mesura en la resposta a situar el debat en els termes molt menys còmodes de l'estratègia militar i política. Però és evident que esperar que Israel comparteixi amb la comunitat internacional la valoració igualitaria d'una (innocent) vida palestina amb una israeliana és d'una preocupant innocència que aplicada a qualsevol Estat el condemnaria a una segura desaparició.
.

9 comentaris:

lola ha dit...

Dempeus, aplaudint. És exacte. És la perspectiva exclusivament -i tontament, en aquest cas- individual, la que es fa servir en les anàlisis tant de "carrer" com d'opinió publicada.

Gregorio Luri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gregorio Luri ha dit...

Gran Ferran: Però potser avui no pots reivindicar tenir raó -en Europa em refereixo-si no tens prou capacitat per a presentar-te com a víctima. L'emotivitat pública és alhora l'acusador i el jutge.
I la lògica emotivament guanyadora és la de la representació.
M'hi afegeixo als aplaudiments de Lola.

ferrancab ha dit...

Moltes gràcies, oh il·lustres bloggers.

Efrem ha dit...

No sé qui, de per allà Israel, va dir: Mai més tornarem a posar l'altra galta.

"el Primo" ha dit...

El tal Michael Gerson és un hipòcrita, que el que fa és justificar qualsevol actuació homicida encaminada a "acabar amb les condicions que produeixen el conflicte". El problema és que com que l'existència d'Israel també és una d'aquestes condicions que produeixen el conflicte, el pobre home a la vegada està justificant el "terrorisme" contra el seu estimat Israel.

ferrancab ha dit...

Home "primo"! Vostè per aquí... quin honor!

Manel Loosveldt ha dit...

Toques os, Ferran...

Molts posicionaments suposadament ètics, són pura retòrica:

Si algun dia (i tant de bo no passi mai) fóssim agredits per algun veí pròxim (no oblidem que a alguns llocs pròxims, no fa gaire s'hi degollava la gent per centenars), per impurs i infidels, a alguns dels que ara s'esquincen les vestidures els mancaria temps per a sortir corrents a exigir la protecció de l'exèrcit espanyol.

I en el supòsit que fóssim agredits pel fet de ser catalans i independentistes, us imagineu els allaus d'ajut i solidaritat que rebríem dels nostres benvolguts veïns... ?

Daniel Gamper ha dit...

Està bé això d'emmerdar-se fins els colzes, benvolgut Ferran. Em sembla una molt bona aplicació dels arguments de Walzer. Avui el Glucksmann escriu també sobre la proporcionalitat a El País.
Efectivament, els termes de l'estratègia militar i política són "molt menys còmodes". Potser al cap i a la fi només esdevenen paraules, però com a mínim no seran bullshit.
(Llàstima que en aquesta ocasió no tingui el privilegi d'avaluar-te (exagero, naturalment).)