26.1.09

La tolerància amb l'esquerra abertzale

Aquest discurs de Zapatero.
Hay algunos que sostienen que no se pueden defender todas las ideas en Euskadi. Cobardes. Representar ideas es incompatible con callar, con apoyar y con secundar la violencia, la intimidación, la amenaza y el chantage. Radicalmente incompatible. Aquí, como en cualquier país democrático, se puede defender cualquier idea. Desde la que puede representar el independentismo a los que quieran que no haya autonomias. Todas las ideas caben. Todas. Lo que no cabe es el apoyo a la violencia, a la intimidación, al crimen y al asesinato. Eso es lo que no cabe y no cabrá nunca en democracia. Nunca..
Lamento haver de donar males notícies, però em sembla que cal dir que donar suport al terrorisme és una idea. Una idea dolenta, no cal dir-ho. Fins i tot una mala idea. Però una idea. El que Zapatero hauria d'haver dit, i ja seria hora que ho comencés a dir, és que en democràcia no hi caben totes les idees. És per això que les democràcies delimiten l'espai del diàleg entre idees constitucionalment i també és per això que el senyor Zapatero està a favor d'una llei de partits que impedeix que idees contraries a la democràcia siguin presents en l'àmbit de la confrontació democràtica. Si el President Zapatero creu que en democràcia hi ha lloc per totes les idees, hauria de començar a fer-los lloc anul·lant la Llei de partits. Si el President Zapatero creu que el suport a la violència, la intimidació, el crim i l'assessinat no tenen lloc en democràcia, hauria, com a mínim, de ser capaç de dir-ho.
D'altra banda, em sembla que l'únic argument amb el que, acceptant que el joc democràtic té i ha de tenir uns límits, podrien els seus crítics seguir manifestant-se contra la Llei de partits és el de la tolerància. Tolerància en un sentit políticament fort del terme, en la línia del que defensa Amy Gutmann al seu llibre La identidad en democracia. El defensor de la justícia democràtica no pot abstenir-se de jutjar les idees contraries a aquest ideal com a dolentes però pot tolerar-les quan considera que és prohibir-les és més perjudicial per la justícia que no fer-ho. Si d'això es tracta, és a dir, si el que es pretén dir és que il·legalitzar Batasuna és un error perquè fent-ho es posa en perill l'ideal de justícia democràtica en més gran mesura del que el posa en perill la presència de Batasuna als Parlaments democràtics, aleshores cal que així es digui. Però el que no val és que, sigui a favor o en contra la de llei en qüestió, només es recordin els límits del que la democràcia pot admetre quan interessa.
.

6 comentaris:

Armando ha dit...

Aquí estamos con lo de siempre: ni sí ni no sino todo lo contrario. Una vela a dios y otra al diablo, como Obama pero en cutre-casposo.

Le sigo con interés desde hace mucho tiempo ya, primero aquí y luego en la página del Sostres. Enhorabuena y gracias.

PS: CoBardes.

ferrancab ha dit...

Muchas gracias por el comentario (y por la corrección!)

Un abrazo, oh célebre encuadernador ruso!

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
ferrancab ha dit...

Estimat anònim, hi ha línies que no es poden creuar i crec que és bo i molt convenient que ho tingui present.

Tumbaíto ha dit...

Ponga ideas mías de ejemplo que son peores que el terrorismo y habrá mayor asentimientos a son tales.

Efrem ha dit...

Renoi quin valor, i quines ganes, i quina força... Poder parlar encara d'un tema tan i tan recremat. A mi em fatiga només de pensar-hi. És com si el debat estigués esgotat. Zapatero, Espanya, la democràcia espanyola, la justícia espanyola. Fa doscents anys que és la mateixa història, els mateixos arguments, les mateixes trampes, els mateixos debats.