17.1.09

Comparant realitats

Em sembla recordar que era un conte de Borges. Un home anava a casa un amic seu perquè esperava trobar-hi una cosa que no s'assemblava a res del que hagués vist mai. Quan l'home va pujar les escales, on suposadament esperava la total novetat, no hi va veure res. La lliçó és simple; observem per analogia i una cosa que no sigui semblant a res és simplement invisible.
Pilar Rahola, amb qui especialment aquests dies és d'imperatiu moral solidaritzar-se, escrivia que havia renunciat a titular el seu article "La izquierda fascista" perquè "s'ha d'anar molt amb compte amb l'ús d'alguns grans conceptes que han tintat d'horror el passat d'Europa". El feixisme és precisament un d'aquests conceptes i cal celebrar que, contrastant amb l'actual generositat en el seu ús, Rahola tingui cura de paraules tan grosses. Però cal vigilar per tal que un excés de prudència no ens faci traïdors. Afirma l'articulista que el feixisme "és un fenòmen ideològic amb un llarg historial de violència i mort i no és equiparable a res". Però, en realitat, és precisament el fet que el feixisme sigui equiparable a algunes coses i a moltes realitats possibles que podem afirmar, segurs de no mentir, que no és equiparable a la nostra esquerra com no és genocidi l'actual conflicte a Gaza.
.

6 comentaris:

lola ha dit...

Darrerament, ja entro al teu blog amb el "sombrero" tret.

Anònim ha dit...

i jo amb cuirassa perquè defensar un camí per on van missils...

ferrancab ha dit...

Lola, molt agraït!

Anònim, avisi amb temps que ens amagarem!

Anònim ha dit...

AMIC:SI POTS, AT RECOMANO UNA ESTADA A JERUSALEM, SI AT DEIXANT CONVIU AMB PALESTINS-ISREALITAS.
ES LO MES SEMBLANT,SEGONS LA MEVA MARE,A LA HUMIL-LIANT VIDA QUE ELS CATALANS VIVIANT ALS ANYS "40".
AQUESTA EXPRERIENCIA VA SER PER MI ATERRADORA. JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

hola!!
el primer anònim sóc jo:
jo és que saps, sóc pacifista,
tu sembla que saps molt (de política) més que jo, segur...
però també qui té molts coneixements
s'equivoca...i viu en les teories..etc
sóc pacifista que no ingènua...
i
poc més (algun dia sabré suficient per poder argumentar millor)
i em sembla que has sigut un poc cínic..sabies a què em referia i has respost així...
bueno,
xao,xao
maria

RS ha dit...

La veritat és que em sento incapaç d'abraçar qualsevol de les dues causes. Sento simpatia pels dos pobles, pel que han viscut, per com han viscut i per com pateixen, i a la vegada sento odi i repulsió per aquells que en els dos pobles utilitzen la violència puntual o indiscriminada. Però en els comentaris que vaig llegint noto una diferència, mentre la causa israeliana es defensa amb arguments (sí, d'acord hi ha de tot), la palestina és incapaç de defensar-se sense atacar els que simplement opinen o discrepen de l'opinió dominant i titllar-los de racistes i nazis. Palestina guanya la batalla de l'opinió per llàstima, i els que guanyen fent llàstima ho acaben perdent tot.