30.12.08

Lectures de Huntington

Segurament jo també sóc un mal lector de Huntington, però sembla que no precisament dels pitjors. Potser és per per això que no deixa de sorprendre'm la quantitat d'elogis que la seva famosa tesis del "Xoc de civilitzacions" ha anat rebent aquests darrers anys i que s'ha intensificat aquests últims dies. Fonamentalment, perquè no em sembla que la civilització admeti formular-se en plural ni que els grans conflictes de l'actualitat siguin entre civilitzacions veïnes sinó entre civilització i barbàrie. També a Gaza, també entre Israel i Hamàs. La total assumpció del "Clash" ha portat tant al wishful thinking propi de l'Aliança de Civilitzacions com a la defensa de les més reaccionàries visions geopolítiques, ha portat a una mirada que difumina la complexitat dels afers internacionals reals. Però és precisament el valor propagandístic de la doctrina el que han entès els fonamentalistes, ja que el terme civilització és indestriable d'un judici de valor positiu. La civilització és necessariament valuosa i, per tant, alguna cosa que cal conservar. Un conflicte de civilitzacions que amenacés la supervivència d'una d'elles seria l'anunci d'una tragèdia ja que, fos quina fos la vencedora la humanitat hi perdia quelcom de gran valor. Però l'ideal civilitzador, el d'una única humanitat unida en fraternals llaços de consum i producció, és essencialment contrari al conflicte i, precisament per això, és un ideal que cal construïr en permanent conflicte amb els rostres de la barbàrie.
.

1 comentari:

Efrem ha dit...

Els éssers humans som més consumidors que productors, per això mentre hi hagi bàrbars que produeixin, els civilitzats estaran tranquils consumint, sé que és un altre tema però m'ha vingut al cap amb aquest. Vull dir que no és qüestió només de diferents pobles i religions, sinó que el debat de civilització en conjunció amb els ideals d'humanitat va més enllà.

Estic d'acord en la teva manera d'entendre la civilització com la pràctica de l'ideal d'humanitat.