4.12.08

Democràcies identitàries


L'absurditat, que Toni Batllori evidenciava als seus Ninots de dimarts, és que l'ús del junts i juntes demostri precisament la diferència de gènere que pretén negar. D'altra banda, el fet que aquesta des-igualtat sigui evident, com ho és la que hi ha entre un afrocatalà i un blanquet iberobarcelonès, és el que impossibilita el triomf total de la políticament correcta mentida igualitaria. Si tothom pot mentir declarant-se igual a tot altre mentider només a condició de saber que això no és cert. És per això que les polítiques d'identitat, basades en la pretesament oblidada diferencia grupal, són elements incòmodes per a les democràcies liberals. Si bé els crítics assenyalen amb gran encert que les associacions identitàries neguen la individualitat dels seus membres, que ni una dona és només una dona ni un negre és només un negre, el que aquestes posen realment de manifest és que si les democràcies liberals no saben com acollir-les és per la seva tràgica reticència a reconeixer-se, elles mateixes, com a associacions identitàries. Associacions que negant la individualitat dels seus membres neguen el poder diferenciador d'elements com la raça, el sexe o la religió.
.