15.12.08

Democràcia contra meritocràcia

Entre aquells que s'oposen a una política de quotes necessariament discriminatoria (encara que la discriminació es presenti com a positiva) és habitual sentir que es defensi l'autèntica meritocràcia com a justa alternativa. Però em sembla que la relació entre meritocràcia i democràcia és molt menys sana del que els agradaria. Primerament, perquè mèrit i el demos, no sent sinònims, es disputen l'espai central del sistema. La meritocràcia pretén ser el millor govern considerant que a través del mèrit s'assegura el govern dels millors. I encara que el govern dels millors pugui ser, efectivament, el millor dels governs (de la mateixa manera que l'equip de futbol que té els millors jugadors bé podria ser el millor equip de futbol), d'aquest govern serà més adequat dir-ne aristocràtic que democràtic. La democràcia no és el govern dels millors sinó el govern del poble. En realitat, però, i davant la impossibilitat lògica d'un poble governant, la democràcia és representativa, el govern dels representants del poble. No dels millors d'entre el poble, sinó del poble, dolent com pugui ser. La benintencionada creença que la representació del poble no és res més que la representació dels interessos del poble és el que impedeix entendre que les quotes reclamin el seu espai i ho facin oblidant que un home home blanc bé podria representar millor que qualsevol dona negra els interessos de la comunitat immigrant femenina. El discurs de la meritocràcia bé podria ser democràtic, si el poble renunciés a la seva voluntat de representació en favor del reconeixement del mèrit però no tinc gaire clar en quin queda la democràcia un cop presa aquesta decisió.
.

2 comentaris:

Tumbaíto ha dit...

Quizá tendríamos que decir qué es "igualdad", aunque si lo hiciésemos, entonces veríamos lo estúpido de todo esto.

Gregorio Luri ha dit...

La "demos-kratia" se expresa en prácticas en las que el consenso es el valor político fundamental. Pero si esto es así, entonces la voluntad popular es menos nítida de lo que los rousseaunianos baratos pretenden. En democracia el bien común es aquel fin que obtiene mayor consenso en un momento dado. De ahí que los amigos de la democracia no debieran olvidar nunca el monstruo demagógico que siempre incuba este sistema de gobierno, posiblemente el mejor de todos los posibles. Los amigos de la democracia deberían ser siempre reticentes hacia ciertos consensos y, en este sentido, correr el riesgo de ser vistos como antidemócratas.