3.11.08

ZP al món

Aquest estiu vaig perdre una petita però valuosíssima quantitat de temps llegint un pèssim llibret de la Doris Lessing titulat Ben al món. Ben és un petit monstre, una cosa així com l'"eslgaó perdut", i no pretenc comparar el Presidente de todos los españoles amb la peluda bèstia que protagonitza tan lamentable relat, però en aquesta història hi he trobat la fins ara única explicació de l'arriscada aventura de ZP Fox. Dic arriscada perquè des del primer dia vaig pensar que amb aquesta obsessiva voluntat de ser present a la cimera de Washington i el conseqüent desplegament de tot el seu més aviat pobre arsenal diplomàtic, hi tenia molt a perdre i gairebé res a guanyar. No només perquè el primer que els moviments posen de manifest és la feble posició d'Espanya sinó perquè, en cas d'aconseguir-se la presència a la famosa cimera, difícilment es podrà posar de manifest una nova posició de força en l'àmbit de les relacions internacionals. Així que l'única manera d'entendre aquesta jugada, una jugada que en els més atrevits dels meus dies imagino exitosa en la suma zero, és que, en realitat, ZP aspiri a la suma zero. Aspiració fins ahir plenament comprensible fins avui per la necessaria política conservadora del governant i sobretot per imaginar entre negatius i molt negatius els efectes electorals que la crisi podia tenir en el PSOE. Com que, sens cap mena de dubte, els més atrevits dels meus dies no són els millors dels meus dies, crec sensat suposar que ZP espera seguir el camí de Sarkozy o Brown i treure un saldo positiu de tan grotesc trànsit d'influències. D'altra banda, he de dir que les enormes dimensions del risc de la jugada em fan molt comprensible el càlid suport que ha rebut de Rajoy en aquest afer.
Com que en realitat amb aquest escrit no pretenc res més que convèncer-me que el temps dedicat a Lessing no estava perdut del tot, diré exagerant que del seu llibre vaig aprendre que la gent només busca el seu lloc al món quan no es troba bé a casa.
.

2 comentaris:

Efrem ha dit...

La clau podria ser aspirar a tenir la confiança que dona sentir-se entre els més grans.

joliu ha dit...

Tot plegat, com sempre, només són maneres de desviar l'atenció. Ahir llegíem que fa un més que Zapatero va anunciar els 150.000 Euros i els bancs encara no ho han vist escrit en lloc.

El Gobierno no logra poner en marcha el plan de rescate
Bancos y cajas se quejan de que las medidas siguen sin aplicarse casi un mes después del anuncio de Zapatero Excusas...