10.11.08

Socialisme i feminisme com a forces contrarevolucionaries

El cas d'ahir; el totpoderós estat francès cau novament rendit davant la massa i s'accepta còmplice d'una doble discriminació de les pitjors, de sexe i cultura. No cal dir que si socialistes i feministes, monopolitzadors habituals de les justes reivindicacions socials, callen com a putes és perquè ells són aquesta massa victoriosa. Amb aquest èxit, el socialisme francès ha demostrat, per enèsima vegada i per si encara calia, que la seva recorrent tendència al paternalisme és incompatible amb una reivindicació d'igualtat social que tan propia consideren. I el feminisme, tot ell tan parisenc, deixant clar d'una vegada per totes que, si mai ho ha sigut, ja no és un moviment d'alliberació de la dona sinó de repressió i construcció d'una determinada feminitat. Una feminitat que, evidentment, no consideri dins el seu horitzó de possibilitats autorealitzadores arribar verge al matrimoni.
.