19.11.08

Ni verges ni sinceres

França viu un interessantíssim cas d'hipocresia col·lectiva. El dia 1 d'Abril, el tribunal de Lille va anul·lar un matrimoni després que la nit de noces el marit hagués descobert que la seva dona no era verge. La decisió del jutge va provocar el que s'ha arribat a qualificar de psicodrama nacional, la socialista Martine Aubry es va declarar "esbalaïda i escandalitzada" i la famosa associació "Ni putes ni soumises" ha arribat a demanar l'abolició de la llei. Enmig d'aquest grotesc rebombori, el Tribunal d'Apel·lació de Douai ha decidit fer marxa enrera i mantenir la jove parella feliçment casada. Com acostuma a passar, la publicitat del cas ha desviat el debat cap a extrems absurds i molts dels entusiastes debatents creuen estar discutint sobre si la no-virginitat de la dona és motiu per anul·lar un matrimoni. Com que en tota l'enorme República Francesa no hi ha cap llei d'aquest nivell d'estupidesa que, suposo, acabaria de cop amb milions de matrimonis, el jutge encarregat del cas va haver-se de conformar amb l'article 180 del codi civil francès on es preveu l'anul·lació del matrimoni en cas d'erreur dans la personne ou sur les qualités essentielles de la personne. Aquesta frase ha esdevingut el centre de la polèmica, ja que molts (entre ells el Tribunal d'Apel·lació de Douai) creuen que la virginitat no pot ser considerada una qualitat essencial de la persona. Evidentment, i en nom de la mil vegades lloada abstinència moral, no pot ser-ho per llei. Però és d'un ridícul manifest creure que els futurs marits també s'han de sotmetre a aquest principi de neutralitat i estimar igualment totes les dones sense tenir en compte raça, religió o hàbits sexuals. En realitat, l'article 180, ara al centre de la polèmica, ha servit per anul·lar matrimonis quan la dona ha descobert la impotència del marit, quan una dona va descobrir després de casar-se que el seu marit era seropositiu o perquè un marti ignorava que la seva dona havia estat prostituta. I en tots aquests casos s'ha aplicat considerat que el matrimoni no s'hauria celebrat si la mentida hagués estat descoberta abans. Curiosament el judici popular s'ha equivocat d'acusat i el que jutja no és ja la mentida o mentidera el fet que a un home encara (en ple segle XXI!) li puguin agradar verges i sinceres. Vergonya els faria explicar el perquè.
.