10.11.08

Ensenyem-los la pasta!

So to everyone overseas I say: thanks for your applause for our new president. I’m glad you all feel that America “is back.” If you want Obama to succeed, though, don’t just show us the love, show us the money. Show us the troops. Show us the diplomatic effort. Show us the economic partnership. Show us something more than a fresh smile. Because freedom is not free and your excuse for doing less than you could is leaving town in January.
.
.
Diu la dita que cal vigilar amb el que es desitja perquè podria convertir-se en realitat. El somni de molts europeus s'ha fet realitat, Obama és ja el President electe dels EEUU i això deu voler dir que la realitat no trigarà a despertar-los del seu dolç somieig. És una llàstima que l'euforia no els hagi deixat un momentet per repassar la seva inmaculada història racial, perquè temo que ja s'han perdut la primera entrega: ara són els americans els que, contradient el relat habitual al vell continent, s'atreveixen a donar lliçons morals. No m'agrada aixafar guitarres i encara menys en temps de crisi, però crec que és el meu deure comunicar-los que perdem per 1 negre a 0. I sembla que el millor encara ha d'arribar.
Una de les coses que durant la campanya em convertia en un dels pocs simpatitzants moderats d'Obama del continent és que, des de la meva modesta ignorància en política internacional, imaginava l'anunciat multilateralisme i el reforç de la diplomacia com una manera més sensata d'afrontar problemes geoestratègics que una possible "doctrina Palin". La gran paradoxa és que si Obama resulta ser tan partidari del multilateralisme com hem volgut creure, ho serà per horror de molts europeus. Si Amèrica decideix comptar amb Europa com a companya de viatge en la seva missió històrica de defensar la llibertat al món només ho podrà fer trencant amb la còmoda apatia política d'una Unió instal·lada en una era posthistòrica. Casos com els d'Ayaan Hirsi Ali, la "primera refugiada d'Europa occidental després de l'holocaust", en són la més trista prova; la llibertat té un preu que els europeus semblen encara poc disposats a pagar, preferint l'estalvi a la defensa dels seus principis il·lustrats. A diferència d'alguns dels seus ja antics opositors, Obama sembla esperar alguna cosa d'Europa; ha arribat el moment de saber si Europa està preparada per esperar alguna cosa, ja no d'Obama, sinó d'ella mateixa.
.