9.10.08

Àngelus novus

L'òliba de Minerva sempre emprèn el vol al crepuscle

Un d'aquests molts professors que tinc, molt més llestos que qualsevol economista d'aquests que passegen per Wall Street, un d'aquests que fa dies que passa les hores llepant-se els bigotis gràcies a la crisi, es preguntava l'altre dia (perquè aquests no coneixen altre pregunta que la retòrica) si l'economia servia en realitat d'alguna cosa. Amb la rapidesa que caracteritza el pensament de l'home de fermes conviccions, presentava com a conclusió que de ben segur l'economia no servia per fer prediccions. Que aquesta absurda afirmació sigui presentada com una prova de la seva superior mirada sobre els tristos afers humans no feia més que demostrar la ignorància de l'intel·lectual en qüestió. I com que jo d'economia no n'entenc un borrall i encara em sorprenc quan somrients em canvien paperets de colors per llibres i gintònics, de seguida la meva memòria va buscar la cita d'autoritat, suport de covards i ignorants, d'una d'aquestes persones que el meu professor considera definitivament desacreditada per la raó dels mercats financers; el meu únic professor d'economia que de ben segur tampoc estaria gaire orgullós del seu alumne; un tal Sala i Martín. Perquè de seguida he recordat que aquest tal escribia, a un llibret a l'abast fins i tot de funcionaris de la filosofia, que la feina dels economistes no és com la dels mags i futuròlegs sinó més aviat com la dels metges, que es dediquen a diagnosticar la malaltia que pateix el pacient quan aquest ja es troba malament i a donar-li els medicaments que la facin el més dolorosa i curta possible. No em sorprèn que alguns, acostumats a anunciar l'apocalipsi cada cop que el món els nega la raó, no entenguin el que això significa, però un economista que s'atreveix a fer prediccions de futur és, en paraules del mateix tal ara no recordo on, com un pilot que condueix mirant pel retrovisor. Com aquell àngel de la història que amb el rostre fixe al passat i arrossegat per allò que els més optimistes anomenen progrés està condemnat sense remei possible a estampar-se altre cop al proper revolt.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

El gall de Marx, que encara continua cantant cada mati i creu que amb el seu cant fa sortir el sol...