27.10.08

La civilització en krisi

La crisi econòmica exigirà segurament una certa abstinència econòmica, però de moment el que ha deixat és més aviat una tendència a l'excés en el discurs. Aquesta darrera setmana hem tingut notícia de l'excés de xuleria del Primer Ministre japonès que, acusat de no ser prou sensible als problemes econòmics dels nipons per una certa alegria en l'ús de la targeta de crèdit, ha assegurat que ell es gasta els seus diners com li dóna la gana. I hem tingut també la versió catalana d'aquesta manca de talent populista en la figura d'Ernest Benach, que ha vingut a dir que ell i el Parlament es gasten els nostres diners com els dóna la gana. Però és seguint l'inoblidable exemple d'Stiglitz que em proposo anunciar-los les veritables dimensions de la crisi. Com demostren els casos dels citats polítics, l'econòmica no és més que la punta de l'Iceberg d'una krisi de civilització que troba exemple en la seva propia grafia; la k dels originaris sabis grecs que com a colofó d'un progressiu procés de barbarització ha passat a ser monopolitzada pel perroflautismo anarkista. Ho apuntava amb gran encert Xavier Pericay al seu article de dissabte i si no s'ha fet crec que algú haurà de fer una tesi sobre l'evolució del disseny de les cabines telefòniques com a reflexe de l'actual crisi; Antes, una conversación telefónica era casi siempre un asunto privado. Las cabinas, ¿se acuerdan? La intimidad así lo exigía. Y hasta el decoro, o al menos eso creíamos algunos. Desde que existe el móvil, todo esto terminó. Ahora no hay espacio público en el que uno pueda sentirse a salvo. Basada en la separació entre l'espai públic i el privat, la pèrdua del sentit del ridícul que evidencia l'exposició pública de les més íntimes de les intimitats és un desafiament sense precedents als pilars de la nostra civilització. Si cada cop és més difícil utilitzar el transport públic sense ser còmplice de les confidències sexuals del nostre company de trajecte, si és gairebé impossible no ser assaltat pel regetón que emanen de telèfons mòbils d'última generació... si, en definitiva, l'espai públic segueix avançant imparable pel camí de la barbarització, el retorn a la seguretat de la llar podria suposar, ara sí que de debò, el final de la política i l'adveniment d'un ordre social sense precedents. Per evitar aquestes desagradables sorpreses el públic ha de començar la batalla per recuperar uns espais que li són propis.
.

3 comentaris:

Noctas ha dit...

Si vols comprobar com el Sostres censura els meus escrits entra al meu blogg i si vols llegeix l'escrit...gràcies per adelantat

Efrem ha dit...

Endavant amb els canvis, la nostra societat ha de començar a perdre la intimitat, com les formigues, perquè aquest és el model pel que hem apostat. Ja no volem ser grupets de primats més o menys independents, ara som una societat de formiguer, per tant és normal que les velles tradicions que enfortien la imatge d'home independent i lliure desapareixin. Ara tots som totalment dependents, així no cal prendre-s'ho com una crisi, sinó com l'evolució lògica. Si estem molt més comunicats és normal que la intimitat canvïi de paràmetres.

Salutacions

ferrancab ha dit...

jeje. Noctas, sóc un lector fidel del teu blog. O sigui, que ja hi he entrat i ja ho he vist. Com bé deus imaginar, sé com funciona el control de comentaris de can Sostres. I bé, com no sé si deus imaginar no crec que el control de comentaris i la censura tinguin gran cosa a veure.
Una abraçada