15.10.08

Ara que saltaran les rates

El nen que em finança els vicis estudia aquests dies la Revolució Francesa i avui hem après que el liberalisme és un sistema econòmic que creu que l'Estat no ha d'intervenir en l'economia. Encara que em paguen perquè el nen aprovi i amb aquestes coses no es fan bromes, quan diu mentides l'aviso amb l'esperança que, si passat l'exàmen oblida que això és mentida com a mínim no recordi que és veritat. I el liberalisme filosòfic de gent com Hobbes, Locke, Voltaire o Montesquieu, (dels qui el meu alumne, per sort, malaprèn poc més que els noms) poc té a veure amb la teoria econòmica que segons escandaloses histèriques ha entrat en definitiva crisi aquests dies. Com explica Giovanni Sartori a La democrazia in trenta lezioni, un d'aquests llibres que serveixen per fer veure que se sap alguna cosa, els italians es refereixen a la filosofia dels pensadors de la constitució i la llibertat política que estudia aquests dies el meu petit mecenes amb la paraula liberalismo i amb liberismo (i normalment fent estranys movimets amb les mans i ganyotes de desaprovació) al laissez-faire en matèria econòmica. Això només ho dic per ajudar els nostres liberals, que potser trobin amb l'excusa de la crisi un bon moment per aclarir-se sense necessitat de renunciar al seu tant treballat estatus ideològic.
.

2 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Els jocs de paraules ens ajuden a copsar, de vegades, l'estat real de la qüestió, com quan ens diuen que s'ha passat, amb aquesta crisi, de la ètica a la "atl-ètica", suposo que arran de la rapidesa amb que alguns s'han fet d'or, deixant ennrera el panorama que pots veure per la finestra de casa.

Salutacions cordials, mestre!

ferrancab ha dit...

Home! Vostè per ací! Salutacions de tornada, mestre