13.9.08

De la sang dels castellans en farem tinta vermella

Aquests dies tot plegat s'ha fet una mica més fàcil d'entendre. Des del Fossar, per exemple, quan sorgits de darrere les banderes se senten els crits de polítics recordant l'històric greuge espanyol, quan polítics amb corbata i americana narren històries d'avis resant d'amagatotis per la llibertat del poble català, quan fins i tot es diu que la lluita continua i joves nascuts en un entorn de democràtica pau invoquen els morts de 1714 per segar acompanyats les cadenes de l'opressió, aleshores és molt més senzill entendre coses com la geopolítica, l'arrogància dels russos, la decadent prepotència nord-americana, l'encara present i ja cinquantenari absentisme europeu i fins i tot els mals de cap de Kim Jong-Li i les pesades digestions de Castro. És aleshores quan infantils declaracions com les de l'enrabiat representant de Rússia davant l'ONU, Dimitri Rogozin, assegurant que tota la història dels Estats Units és més curta que la història de la granja de cavalls que hi ha prop de casa seva a Moscou, mostren la seva autèntica significància al recordar-nos que en política no hi ha res que hagi de prendre's més seriosament que les més baixes de les pulsions. Imagini'n què no diriem nosaltres si tinguéssim la tant injustament ridiculitzada selecció nacional de petanca! Fins i tot a casa nostra és evident que molts països mai seràn prou grans per l'ego dels seus ciutadans, i que la recuperada lluita geoestratègia és principalment un problema psicopolític.
.

5 comentaris:

lidiapeleja ha dit...

Molt bon article!

ferrancab ha dit...

Moltes gràcies!

efe ha dit...

Sí, però no. Dius (per resumir): la recuperada lluita geoestratègia és principalment un problema psicopolític. I no és ben bé això, sinó que la geopolítica és el problema d'interessos econòmics i etc. de sempre que crea un nacionalisme (de la mena que siga) per a amagar i alhora recolzar aquests interessos. La part folklòrica no és més que una manera poc elegant de mobilitzar aquest nacionalisme. Una manca de finesse.

Tanmateix, interessant de llegir.

gerard ha dit...

Querido colega,

Si lo que quieres explicar es que la clase política catalana es rídícula, abundando más personajes con tal catadura, en el llamado nacionalismo estoy de acuerdo. Creo que salvo contadas excepciones (¿Pascual Maragall?), la clase dirigente catalana es cuanto más mediocre.

ferrancab ha dit...

Veo que no era imposible entender el artículo! Gracias