16.8.08

Those dancing days are gone

Poden -volen- els Ossetes del Sud i els Abkhazes viure sota dominació georgiana? Hauran de respondre ells mateixos aquesta pregunta, són ells qui donaran una resposta definitiva. Ni Rússia ni cap altre país hauria de donar una resposta al seu lloc. Tot això ha de ser decidit en conformitat amb el dret internacional. El dret internacional, aquests darrers anys, ha donat alguns exemples d'autodeterminació nacional, amb l'aparició de noves nacions sobre el mapa. Recordeu el cas de Kosovo.
.
.
Aquests dies Occident crida amb una sola veu que we are all georgians, però jo també esperava encara que fos un gemec dient-nos ossets. Alguna veu que recordés Kosovo i el dret d'autodeterminació dels pobles. Alguna veu que a, més de recordar la necessitat d'una Unió Europea més forta a l'hora de defensar els seus interessos i els dels seus aliats, una Unió Europea on hi hagués algú capaç de prendre decisions en el seu nom quan les urgències de la política ho fés necessari, alguna veu en favor dels principis que han de determinar la seva política d'aliances.
D'altra banda no podem sinó reconèixer que el silenci és comprensible. Europa havia trobat en el soft-power de la política i el dret internacional un coixí més o menys còmode on deixar reposar els seus complexes. Però ara que Rússia ens ha près fins i tot les paraules, ara que el retorn de la història no és ja només cosa de llunyanes repúbliques (bananeres o similars), ara que la realitat es mostra a les nostres portes tan cínica com a tot arreu, ara el joc de la geopolítica no és ja una exigència de tercers sinó que aquí ens hi juguem el nostre propi projecte vital.
.

4 comentaris:

Efrem ha dit...

El capital no entén drets, ni nacions, ni dignitats... Només entén la llei de la selva. La de quedar-se de braços plegats quan maten un amic per tal de no perdre ni un cèntim del canut. Per això és tan perillosa l'ètica capitalista. Perquè desproveeix dels valors humans.

Salutacions

ferrancab ha dit...

???

Efrem ha dit...

Ah, perdó, respecte al que has escrit hi estic d'acord!

Esther ha dit...

Bé, el president de Geòrgia deia que la millor manera de guanyar Rússia era guanyant medalles. Geòrgia... És que m'he estat un munt de dies llegint la primera plana de La Vanguardia, la d'internacional, i sempre entenc poca cosa. I sí, tens raó, poca veu se'ls hi dóna als ossets. Al joc polític d'avui no li interessa que se sàpiguen totes les causes-odis-repressions que generen els conflictes. Aquesta és la conclusió on he arribat. Ja aniré llegint per aquí a veure si en trec l'aigua clara.