8.8.08

La democràcia cuirassada

He recordat, qui sap per què, la intervenció d'una dona a un congrés de filosofia a València. Es declarava absoluta defensora de la democràcia i va assegurar que a casa seva totes les decisions eren preses per sufragi universal, des del sopar del dia fins el lloc on la família havia de passar les vacances. Amb aquest breu comentari es va donar per tancada la taula rodona i, veient que ningú havia parat la deguda atenció al que ja aleshores sabia que era el més interessant que s'havia dit, em vaig apropar per preguntar-li com funcionava aquesta insòlita i pionera experiència política. Li vaig demanar com evitava que la pizza es convertís en l'únic plat conegut a la seva petita república independent, i com ho feia per estalviar-se algún viatge a Eurodisney quan tocaven vacances escolars. Vaig demanar-li, en definitiva, com aconseguia que la seva democràcia no es convertís, de facto, en una tirania dels menors. Molt fàcil, digué, el meu marit i jo només tenim un fill. Sent evident que aquest únic i petit demòcrata de la casa seria assaltat pel desengany i la consciència de classe molt abans de la majoria d'edat, em pregunto si mai una societat humana podria sobreviure a un autèntic procés d'il·lustració.
.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Una petita recomenació de lectura d'estiu a propòsit d'aquest post i la tolerància en general: el llibre de G.K. Chesterton "lo que está mal en el mundo", l'acaba d'editar El Acantilado.

ferrancab ha dit...

Moltes gràcies per la/les recomanació/ons!
Se'm gira feina...