14.7.08

Per un Ministeri de piscines

És sobre les brutes i pixades aigües de la piscina pública que es construeix la necessitat de l'així anomenat Ministeri de la Igualtat. Quan el musulmà que se sap fidel defensa davant les laiques institucions públiques el dret a la separació d'homes i dones segons horaris o espais a les piscines, l'estat que es pretenia abstemi en qüestions religioses es defensa convertint el dogma liberal de l'igualitarisme abstracte en càrrec ministerial. El xoc entre l'evidencia biològica sobre la que es fonamenta la funamentalista reivindicació i l'oblit a que pretén sotmetre-la la desinteressada democràcia liberal (que accepta les distincions de gènere als vestuaris però no les piscines) no és més que un petit indici del que separa unes societats que pretenen salvar-se en la infidelitat d'aquelles conscients que si de la salvació es tracta el dogma és imprescindible. Cap problema té la laica societat que assegura haver superat les necessitats de la fe acceptant com a normal la paradoxal situació de creure en tot i no creure en res a la vegada quan se la deixa sola en el seu salt nihilista. El problema sorgeix quan aquella alteritat que de lluny es presenta difusa i inconsistent ja no és que es presenti a les portes de casa sinó que apareix asseguda al sofà del menjador. És aleshores quan la incrèdula comunitat ha de decidir si realment podia i volia prescindir de la dogmàtica fundacional o si, per contra, aquella inqüestionada aposta per la impossible absotutització de l'abstracció inidvidualista necessita ser defensada en la constant renovació del seu record. I és aleshores quan el concepte es converteix en ministeri i les paraules es posen al servei de la conservació del medi social.
.

2 comentaris:

Noctas ha dit...

No és un cumpliment. Les teves reflexions em deixen de pasta de moniatu. Són exactes, són collunudament bones...saludus

Efrem ha dit...

Ep, hola! Gràcies! Ja veig que hi ha una interessantíssima blocosfera catalana.

Molt bona reflexió, molt ben trobat! Però déu n'hi do també quin barroquisme.

Certament, l'intent d'aplicació de molts ideals a la pràtica s'acava frustrant per una cosa o per l'altra, es descobreixen les contradiccions del nostre pragmatisme inconscient.

Ja t'anava llegint al bloc d'en Sostres, Però deixa que et feliciti per l'excel·lent treball que has fet amb aquest bloc, també. T'afegeixo als favorits t'aniré llegint. Salut!