19.7.08

L'art de l'impossible

Al llibre 1984, George Orwell presenta amb espantosa nitidesa la naturalesa del joc polític. Perquè si l'essència de la política és, com assenyalava Carl Schmitt, la possibilitat d'establir distincions entre amics i enemics, el veritable acte polític s'esdevé en la materialització d'aquesta distinció que al llibre s'esdevé al vell mig d'una exaltada manifestació bel·licista, quan l'enemic a batre es converteix en aliat sense que la unió de massa se'n ressenti. Així s'expressa la política com a art de l'impossible, capaç de convertir en real allò que es considera impossible en el camp de possibilitats del moment. Que no exagerava qui veia en la victoria de Sarkozy l'anunci del retorn de la política ho demostra que el President fos capaç de provocar un acostament de posicions entre els líders de Síria i el Líban, per una banda, i d'Israel i Palestina per l'altra. Aquesta és una realitat que sembla oblidar Joan Oliver quan, amb la mateixa contundència amb la que afirma l'existència dels Països Catalans, nega que el Mediterrani sigui gaire més que quatre oliveres. Independentista com és, hauria de ser més conscient que ningú que tota comunitat política és poc més que un acte de parla; inexistent fins que expressant-se (we, the people) es constitueix com a tal.
.

2 comentaris:

Efrem ha dit...

Certament, estic amb tu. Encara que avui la política també és economía entre altres moltes coses no crec que s'en pugui establir una "essència" sinó més aviat diferents característiques.

Apa, que vagi bé!

Michele Basquiat ha dit...

hola ferran! como estas?
buon verano
michele