25.6.08

El luxe de ser conservadors

Llegeixo la conferència On being conservative, que Michael Oakeshott va pronunciar el 1956 a la Universitat de Swansea, a Gales, i que ha estat traduïda i editada per Sequitur. Una conferència on el filòsof es proposa "deduir principis generals explicatius del què s'entén per una actitut conservadora" i que si bé seria exagerat dir que fracassa en l'intent el cert és que la pretesa generalització queda curta. Perquè no és casual que els principis del què un filòsof britànic entre britànics presenta com a generals i explicatius del conservadurisme s'assemblin tant al liberalisme amb la necessaria dosi de prudència. I dic prudència en un sentit que poc té a veure amb aquella prudència que fent-nos traïdors és en realitat covardia. Dic prudència entenent que fins i tot per a aquells a qui la història jutgi com a herois haurà estat una virtut imprescindible.
Ara que els partits que es dibuixen a la dreta del nostre panorama polític presenten el què no sent crisi semblen ser petitetetíssimes crisi d'identitat, i ara que dins el PP alguns han presentat la seva postura renovadora dient-se liberal-conservadors, em sembla que és útil entendre que, si el conservadurisme és més una actitut respecte una tradició que una doctrina política determinada, alguna diferència fonamental hi ha entre els que pretenen conservar una tradició filosofico-política com la dels britànics i els que pretenguin conservar-ne una altra com la nostra. Si mai consideréssin que és atrevit dir que liberal-conservadurisme és dins sa nostra tradició política poc més que una bonica contradicció en els termes, deixin-me suposar com a mínim que l'aposta dels nostres liberal-conservadors deu ser la de ser liberals fins el dia que puguin permetre's el luxe de ser conservadors.
.

1 comentari:

Noctas ha dit...

Fots unes reflexions molt acurades. M'agrades Ferran..saludus.