28.6.08

Cap passa enrera

El fet que la metafòrica distinció entre vida i supervivència s'hagi anat convertint en les últimes dècades en lloc comú de tot discurs crític del sistema denota un mal endèmic de la nostra societat. L'eficacia del sistema econòmico-social capitalista per resoldre bona part del què de patètic hi havia en la vida humana és al mateix temps la causa del sorgiment d'una societat apàtica, intrínsecament incapacitada per defensar els seus propis èxits. No crec que el pessimisme que entre els europeus (i sembla que també entre els americans) provoca el creixent poder econòmic i polític de potències com la Xina o l'Índia tinguin a veure amb el propi fracàs sinó més aviat amb la rotunditat del seu èxit. Veient com les societats anteriorment perifèriques, més patètiques, més il·luses, i més històriques, les nostres societats que per nihilistes asseguren no necessitar la il·lusió de Déu o que, pretesament posthistòriques reneguen de la seva fe en el progrés, no poden concebre un nou lloc al panorama mundial que no passi per ser una derrota o una passa enrera en l'esdevenir. L'autosatisfeta i postideològica societat occidental se sap i se sent incapacitada per lluitar contra qui encara creu en alguna cosa més que en el lliure intercanvi de serveis i mercaderies i constata deprimida com el seu envejat èxit és al mateix temps l'anunci del seu fracàs.
.

1 comentari:

Efrem ha dit...

No crec que Europa i EEUU vagin de la mà amb el tema del nihilisme o de la crisi dels valors. Als EEUU es tenen molt més presents els valors, les il·lusions i la fè que no pas a europa, o si més no es viu amb una molt diferent intensitat. Et recomano el llibre "El sueño Europeo" De Jeremy Rifkin. Fa uns pila d'exposicions de base científica per poder entendre els EUA i les seves diferències amb Europa entre d'altres coses. Sí que hi ha una certa por, però crec que és més aviat perquè no se sap "què passarà" i la ignorància ens porta a la por del desconegut.

En fí, salut!