8.5.08

No és un monstre

Sorprèn la desesperada recerca d'una legítima defensa per Josef Fritzl. El mostre, que alguna objectius observadors han convertit ja en neutre qualificatiu, ha donat al senyor Fritzl alguna cosa per la que lluitar. I no critico aquí un error tàctic, perquè mai hauria de ser aquesta la preocupació del periodista, sinó d'un error narratiu, un error que es dóna, per tant, en el seu entorn natural. Un error en l'art de separar veritat i mentida. La metàfora és mentida, com és mentida que Josef Fritzl sigui un monstre i ho és pel simple fet que els monstres no existeixen. Si a l'informador el preocupa encara en alguna mesura, per petita que sigui, la veritat, haurà de vigilar en mans de qui la deixa. És irresponsable deixar la seva resitució en mans de Fritzl, sobretot quan s'esperava de la veritat que el condemnés. Que aquest recordatori no és irrellevant ho demostra la impossibilitat que ténen molts alemanys en encarar-se amb el nazisme com a part de la seva història. Molts es neguen a veure el rostre d'un home en la cara de Hitler i critiquen qualsevol aproximació, política o artística, a l'evidència del seu error. Ho fan sense considerar que només des d'un coneixement de l'ésser humà en la seva crua realitat té sentit plantejar-se algún tipus de judici moral sobre la seva conducta.
-

1 comentari:

Noctas ha dit...

Aquest és un dels teus bons escrits.