7.4.08

Un món feliç

Afectat per un cert optimisme posthistòric, els perills de la manipulació genètica se'm presentaven fins ara com a possible via de regressió als temps històrics. L'eugenesia liberal, per exemple, com un mitjà a través del que les justes diferències econòmiques del sistema capitalista podien derivar en una nova societat de classes més radicalment escindida del que mai hagi conegut la humanitat. Si fins ara la democràcia liberal era indissociable de l'igualtat d'oportunitats, amb l'ull posat en un sistema educatiu que garantís alguna cosa més que la inexistència de l'analfabetisme, la cara possibilitat de manipular el coeficient intel·lectual de la descendència introdueix una novetat que deixa enrera qualsevol il·lusió igualitarista que l'educació pública pogués fomentar. Si els nens que ara van a l'escola privada fóssin, a la vegada, més intel·lectualment dotats gràcies a la intervenció genètica, cap intent de promoure l'educació pública i gratuïta per a tothom podria pretendre ser garantia d'una autèntica meritocracia. D'aquí la meva renovada i conservadora fe en el poder governamental, que més enllà o precisament a causa de la seva responsabilitat principal en la garantia de l'ordre social, ha de preocupar-se de controlar l'aparició de diferències que puguin ser políticament rellevants. D'aquí que hi hagi, encara, alguna diferència important entre triar el color dels ulls d'una nena i el seu coeficient intel·lectual. La possibilitat que l'estat ostentés el monopoli de certa manipulació genètica com suposadament ostenta el de la violència es podia presentar encara com una bona solució sempre que no consideréssim com a possibilitat que els governs, democràtics i orelluts com són, escoltéssin la bona gent que els vota i volgués posar la nostra naturalesa a l'alçada dels seus ideals.
.