21.4.08

Infantilisme progressista

En el món realment invertit, allò veritable és un moment de la falsedat.
.
Guy Débord. La societat de l'espectacle
.
Quan eren nens petits els van educar amb contes on les cabretes cantàven, les flors ballaven al ritme del vent i els gossos es casaven i la nit de noces feien l'amor. És així com segueixen pensant ara que ja són nens grans i però el que abans eren animals i plantes ara és el sistema o el capital, que se suposa que és una cosa molt més seriosa. I així s'omplen la boca de les maldats del sistema o de la maldat d'un capitalisme que fa, desfà i en aquest procés mata de gana milions d'infants a l'Àfrica. Fins i tot li reconeixen, al pobre capitalisme, un envejable nivell intel·lectual i diuen que fixa't si és llest que acaba absorvint com a propia qualsevol cosa pensada contra seu. Així, fidels a la dialèctica d'un Hegel que només alguns i molt per sobre han llegit, imaginen que tota acció política que no vulgui actuar en favor de la perversió ha de tenir com a propòsit la subversió total de l'ordre establert, ha de posar-ho tot cap per avall. Si sovint obliden que només els comptes de la nit han demostrat poder sobreviure en aquestes condicions, la història del s.XX els obliga a prendre consciència de l'inevitable fracàs associat a aquest tipus d'empresa. Ells mateixos han assumit com a necessaria la derrota i encegats, creient que ja no hi tenen res a perdre o a guanyar, prefereixen optar per una actitut d'esquerranisme infantil que prefereix cremar-ho tot abans d'intentar millorar alguna cosa, de canviar el sistema. I així sense haver-s'ho proposat posen de manifest l'autèntica natura de la fe en el progrés, que no és més que la il·lusió del retorn a un passat pre-industrial anomenat Jardí de l'Edèn.
.

1 comentari:

Júlia ha dit...

Tens tota la raó, de vegades em sobta que gent que ja és grandeta aguanti aquest discurs de colomets anticapitalistes i bons i dolents.